Momos. Bo, xo eviteu la taula de l’entrada :)

/Momos. Bo, xo eviteu la taula de l’entrada :)

Momos: Tapes amb palillos 



Agafada de la seva web





Martínez de la Rosa, 71


T. 932 18 53 27


www.momosbcn.com/

 

Tenia ganes d’anar a Momo. Es d’aquells llocs que vas rebent inputs que et van animant. El que em fa gràcia és la procedència dels “inputs”. Un va venir del blog The Rossinis que us recomano. Blog escrit en català, llenguatge cult, planer i gens embafador. Doneu-li una ullada.. us agradarà.

Però els altres inputs em venien del Joan Cambró, fins fa no massa al restaurant 33 i ara a Zanzibar en un projecte engrescador i l’altre del Xavi, un barceloní exiliat actualment a Shanghai….!. Com veieu inputs llunyants.

I ja passo a explicar Momo. Amb reserva feta, vam arribar allà cap a les 21:15 d’un dimecres. La sorpresa és que estava ple animat i amb un públic agradable. I ara penseu… “que vol dir públic agradable?”… hehehe.

No ho se definir massa… però és aquella sensació de que entres, dones una ullada i no veus cap taula de la que voldries estar lluny. Es una cosa que valoro molt quan entro en un restaurant. Públic jove i no tant jove… (jo era el més vellet de llarg de la sala), estil barri Gràcia… no sé.. converses normals, no fantasmes… Em vaig sentir molt a gust.

Però vam fer una error (mea culpa) de triar la taula equivocada. Quan vam entrar, ja estava tot reservat i ens van deixar triar entre tres taules, preparades per dos persones. Amb una ràpida ullada, vaig triar la que estava en un extrem, just a la porta, que de fet era una taula per 6 persones en que en un extrem i havia una parella estrangera encantadora i a l’altre punta nosaltres.

I per tant el fet d’ocupar mitja taula, crec que va repercutir en el servei que igual que era súper amable, planer, de la terra, portaven un despiste amb la nostra taula, al llindar del mal servei. Però ja avanço que la resta tot molt bé i segur que hi tornem. També sé de sobres, que el BBB no existeix i algun defecte ha de tenir.

Per la meva part ja vaig entrar amb la tria feta, un cop llegit els post dels Rossini…però com ells van amb més colla a sopar (crec…) , hi havia més plats que jo volia, que la capacitat de menjar-los, que només érem dos. Vam escollir 4 coses a compartir.

Uns Momos o Dumplings o Gyoza. Vam triar els de gamba i són dels millors que he menjat mai.

Unes llagostins Cambodja que no estaven a la carta i ens va recomanar el cambrer.

Unes albergínies orientals l a la Shanghai, cuinades amb gingebre i all.

I el plat anomenat “Ànec com li agrada al chef Bin“, que és ànec lacat tallat a juliana, salsa Hoisin, ceba tendra, cogombre i obleas. Com el típic ànec lacat dels xinesos, però en bo…:).

Vam quedar prou bé, però es allò de que has vist tants altres plats, que vam decidir demanar alguna cosa més de les que havíem vist a la parella de costat, que es van donar un “festín”… Però ja no vam aconseguir que s’apropés ningú del servei per poder-los demanar. I com ja d’inici, vam tenir que anar a buscar-los perquè ens prenguessin nota (es van disculpar molt correctament), quan per fi va arribar el cambrer, ja ens havia passat la gana i vam optar per pagar i marxar.

Vull pensar que el caos en la nostra taula, era degut a que la tenien descontrolada al ser 1/2 taula, doncs un parell de vegades ens van portar plats que no eren els nostres (i burros de nosaltres els vam rebutjar amb la bona pinta que tenien!!). A ben segur si haguéssim triat qualsevol altre taula en la zona de pas, això no hagués passat.

Però tot això que dic, reitero que ens va agradar, que segurament hi tornaré, tot i que evitant la taula de l’entrada i dies punta que pel que sé hi ha molta aglomeració..

El vi va ser un Més que Paraules (un vi d’una gran RQP) i tot el sopar va costar 52€, que sense vi hagués quedat en 39€. Proveu-lo si us fa gràcia aquest tipus de menjar, no en sortireu decebuts.

Si te ha gustado, comparte:
Share on FacebookShare on Google+Tweet about this on TwitterPin on PinterestShare on LinkedIn
By | 2017-10-12T12:57:06+00:00 29 de juny de 2013|Tags: , , , |49 Comments

49 Comentaris

  1. Anònim 29 de juny de 2013 en 17:54- Respondre

    Segueixo el blog fa temps i just llegit el post de Momo i fent una comparativa amb els darrers, una persona que no conegui la realitat del nostre entorn, podria treure com conclusió, que Momo és més recomanable que Lluerna (per esmentar un exemple). I permetim dir-li que ja veu vostè mateix, que això no reflexa la realitat.
    Jaume Bosch

    • Ricard Sampere 29 de juny de 2013 en 18:11- Respondre

      Benvingut Jaume,

      Entenc el que dius i si que podría donar aquesta sensació. Està clar que juguen a divisions diferents, però si ara algú em diu "et convido a sopar" i he de triar entre les dos que comentes, trio Momo.

      I reitero que juguen a divisions diferents, amb preus MOLT diferents. Però a un tinc ganes de tornar i a l'altre ni fu ni fa…

      Si féssim una comparativa punt a punt, ja imagines que en la majoria de punts guanya Lluerna (local, servei, vaixella, copes..). En quant al menjar, no es poden comparar. Són com la nit i el dia. Però a mi aquests plats que el mèrit és apilar (ells diuen combinar) elements i comportar una feinada brutal, amb la meva mentalitat de "simplificar", no em provoquen cap entussiasme.

      No cal que et digui que això no deixa de ser una opinió subjectiva i estas llegint a algú que els malabareimes culinaris, no li provoquen "emocions", tal com es diu ara… Però si i dit amb sinceritat, a Momo tornaré i a l'altre, segurament no. I això no treu que consideri que el cuiner d'allà, és un crack.

    • Jaume Bosche 29 de juny de 2013 en 21:39- Respondre

      Al final, m'ha despertat les ganes d'anar a Momo i no ho dic de broma. Li agraeixo les explicacions i totalment d'acord en que les opinions són subjectives. M'havia sobtat inicialment i li agraeixo l'argumentació.

  2. Xavi 30 de juny de 2013 en 04:57- Respondre

    Bé Ricard, me n'alegro que hagis gaudit (com nosaltres gaudíem quan el teníem literalment a 1 minut de casa) i entenc el què dius del servei. Són coses que poden passar.

    Aquest plat d'albergínies és bastant comú a Shanghai i a mi m'agrada força. Et podria recomanar per segona visita, el postre dels mochis de sèsam negre (si et venen de gust postres) que també es poden trobar a Shanghai tot i que no en mochi si no que en baozi. I també les momos de bolets (les hem tastat totes i són les nostres preferides).

    Una altra recomanació. Des de Shanghai, el restaurant que més vegades ens ve al cap i al primer que anirem quan vinguem a Barcelona per nadal, serà Es Bandoler. Suposo que la falta d'ibèrics i formatges a l'Extrem Orient es fa notar.

    Xavi

    • Ricard Sampere 30 de juny de 2013 en 09:21- Respondre

      Bon dia Xavi,

      M'apunto els momos de bolets, doncs tenim ganes de tornar-hi. I ja veurem els postres, que sol ser un tema que passo de llarg sempre.

      I entenc que des de Shanghai, us passin pel cap llocs com Es Bandoler. S'ha de trobar a faltar aquestes coses quan un és lluny.

      Salut!!.

  3. Guillem Cabezas 30 de juny de 2013 en 15:24- Respondre

    Bona tarda Ricard,

    Ja veig que coincidim en moltes de les coses que funcionen al restaurant, i també en les que a vegades grinyolen. Com dius, els BBB's, són cars o gairebé impossibles de veure. Almenys aquí intenten esmenar aquests petits desajustos amb bona cara, cosa que també és poc habitual.

    Els dumplings són ben bons. Nosaltres en farem la ronda sencera quan hi tornem. I l'ànec, una bona sorpresa. I sí, vam ser 5 a sopar quan hi vam anar. MIllor no seguir-nos el ritme…

    Un cop més, gràcies per la difusió. Contents que en gaudissiu!

    Salut!

    • Ricard Sampere 30 de juny de 2013 en 15:52- Respondre

      En tot cas Guillem, per mi passa a ser un lloc recomanable i dels que queden ganes de tornar. I no em passa sempre…. Dijous mateix vaig estar al "famós i nou" Fermí Puig i vam sortir ben buits (d'ànims i de cartera) … El publicaré en una setmana.. I surts d'allà i dius, no hi torno…

      Però a Momo vull tornar-hi…

      I lo de la difusió com ja imagines, és perquè m'agrada. En canvi cada dia em molesten més certs blogs que en el fons tenen un aire pedant… disfrssats de "progre", tractant als lectors de "vostè", per fer "gracieta", però en el fons pedants i amargs… (#fent_amics… hehehe..).

      I en canvi el vostre… el de Hostal Canaletes i més, tenen un estil natural i planer amb ganes de compartir.

      Salut i seguim en contacte…

    • Guillem Cabezas 30 de juny de 2013 en 20:37- Respondre

      Gràcies Ricard!

      Amb ganes de llegir la teva experiència al nou restaurant del Fermí Puig. Jo només l'he "provat" en una ocasió al Petit Comitè i no va ser per tirar coets. Encara que tampoc sé si allò era ben bé seu. Abanderat sí, però seu, no.

      El #fent_amics ens assegura unes bones rialles. Què carai! Estem aquí per passar-ho bé!

      Per cert, ja veig que en Cesc no pensa el mateix que nosaltres de l'ànec. Tot d'una he descobert que sóc un esnob curt de mires, madrileny i del PP. Què coses, que diria l'admirat Sanahuja. Aviam si ho descobert a temps i començo a treure'n profit. Quina agror aquest home. En poques línies s'ha carregat a un regiment. Com si els del PP no coneguessin bons xinesos…

      Salut!

    • Ricard Sampere 30 de juny de 2013 en 20:43- Respondre

      Es que tots sabem que hi han ànecs lacats millors… Jo mateix en recordo un a London d'aquells que em van deixar "marcat". Però quan parlo dels "xinesos", em referia als de "proximitat" i preu raonable.

      I que carai… em va agradar i el tornaré a demanar… 🙂

      Deu tractar-se d'algú enfadat amb Momos i de rebot s'ha ficat amb mi… però amb tanta pobresa, que no dóna ni morbo contesta-li. I mira que m'agrada la guerra… 🙂 (només en els blogs eh?).

  4. Cesc 30 de juny de 2013 en 16:32- Respondre

    Descriure aquest ànec "Com el típic ànec lacat dels xinesos, però en bo…:)" és o una mostra d'esnobisme i classicisme propi d'un madrilenyu del barri de Salamanca votant del PP i que només mira Intereconomia, o bé algú que no ha viatjat més enllà de les quatre cantonades del seu barri. Està clar que no es pot comparar amb un bon ànec a l'estil de Peking com aquest http://hungryintaipei.blogspot.com.es/2012/04/chinesepeking-duck-i-strongly-recommend.html No obstant, als restaurants xinesos de BCN i voltants es pot trobar llocs on tenen un ànec més que decent. Surt de la caverna i explora!

    • Ricard Sampere 30 de juny de 2013 en 19:11- Respondre

      Osti… com està d'alterat aquest Cesc…!. Deu nos en guard… !.

      Per cert.. la web que m'indica, és maca… Però que és Intereconomia???. Un restuarant xinès??

    • Cesc 1 de juliol de 2013 en 16:19- Respondre

      Alterat no, però sí una mica fastiguejat de veure gent que se les dóna de gourmet que no accepta la més mínima divergència d'opinió i usa el sarcasme per a anar marcant paquet i demostrar a la gent que bo que és un. No cal viatjar molt lluny per a descobrir llocs sorprenents de bon menjar, però sí cal treure's de sobre l'esnobisme que fa que no vagis a un bar pepe però sí a un fashion-bar amb nom d'artista. O no visites un japonés portat per xinesos però sí a un brasiler-japonés diví de la mort portat per un maitre argentí i noies rosses a la barra.

    • Ricard Sampere 1 de juliol de 2013 en 16:49- Respondre

      Hola…

      Tot el que dius en aquesta segona intervenció, ja hi estic d'acord… I no em sento identificat amb el perfil que exposes. Si mires una mica el que publico, veuràs que no frecuento fashions bars, no m'agraden els maitres argentins, ni les noies rosses a la barra… Només tens que mirar el meu top 15 (a la columna de la dreta).

      Dit això, el comentari que vas posar ahir, era fora de lloc. I si ens va agradar Momos i a tu no, doncs teníes una bona oportunitat per recomanar llocs propers en els que l'ànec fos excel·lent (i si pot ser a preu inferior que al Shanghai del carrer Bisbe Sivilla).

      Sobrava lo de madrilenyu i la resta… A sobre que soc dels pocs que publica en català com per dir-me tot això. Tenia l'opció d'esborrar el comentari, entrar en una discusió estèril o utilitzar el to irònic que vaig utilitzar.

      Per tant, encantat de que tornis per aquí i si saps del tema, aportis en positiu.

  5. Víctor Ibáñez 30 de juny de 2013 en 17:01- Respondre

    Ei!! que aquest no el coneixia!!! Me l'apunto per anar alternant amb el Mosquito

    Salut

    • Ricard Sampere 30 de juny de 2013 en 19:05- Respondre

      Crec Victor que t'agradarà. Per la nostra part és d'aquells que tinc ganes de tornar.

      A més vaig veure plats amb pinta excepcional.

      Salut!

  6. GEMMA 30 de juny de 2013 en 23:02- Respondre

    Per el que expliques i per les fotos fa molt bona pinta…
    Per cert, divendres volem anar a sopar al Sibar…ja t'explicaré…
    Salut!

    • Ricard Sampere 1 de juliol de 2013 en 06:57- Respondre

      Hola Gemma,

      Si que té pinta i és més conegut del que sembla. D'aquí que sempre estigui ple.

      Ja amb ganes de saber com va anar Sibar.

      Petons,

  7. starbase 1 de juliol de 2013 en 06:08- Respondre

    Un restaurant interessant, això que t'ha passat de la taula a mi no crec que em passi perque a mi no m'agraden gens les taules compartides i penso que mai l'hagués arribat a triar. Però no per ser més llest, sino per ser més tímid o com se li vulgui dir 😀

    Jo la meva tauleta i au… XD

    • Ricard Sampere 1 de juliol de 2013 en 07:04- Respondre

      T'explico Oscar del perquè de la tria,

      Per mi un punt que necessito per sopar, és un cert grau de tranquilitat. Pensa que jo estic acostumat al silenci. Visc sol, amb veins silenciosos i amb ús zero de TV.

      Fins i tot al cinema, agafo sempre passadís. I si el cinema té dos passadissos, agafo passadís lateral esquerra i ja a triar files 7,8 o 9. No estic acostumat a tenir massa gent a tocar… :).

      I és per això que a la que pillo una taula en que en un dels costats, no hi ha gent, cap allà. I en aquesta vaig veure per una banda la pared de l'entrada i per altre una parella súper dicreta.

      I la vaig pifiar!!!… :). Però tornaré i em posaré al mig… i a la que tingui més gana estiraré al cambrer per la camisa… 🙂

  8. Sara Maria 1 de juliol de 2013 en 07:07- Respondre

    Apuntat! Gràcies!

  9. esthernyc 1 de juliol de 2013 en 08:19- Respondre

    fa temps que el tinc pendent…. però només obren per sopar, penso… apunto les dades de la taula!!! pq a mi em passa igual amb les gentades…. 🙂

  10. Jordi Castaño 1 de juliol de 2013 en 08:37- Respondre

    Fa bona fila el lloc. I d'aquest no havia sentit parlar mai… Pa la saca!

    I si vols sortir de la caverna 😉 i provar (amb diferència) el millor ànec Pequin (que no Peking…) et recomano el Restaurant Shanghai al carrer Bisbe Sivilla, 48 de Barcelona. He estat un parell de cops i puc assegurar-te que des de llavors, m'encanta el menjar asiàtic. A més, la família Kao que és la que porta el restaurant des de fa una bona pila d'anys és una autèntic exemple d'integració.

    Salut i fins la propera!

    • Ricard Sampere 1 de juliol de 2013 en 08:49- Respondre

      Hola Jordi,

      Tinc bones referències del Shanghai al carrer Bisbe Sivilla i ja dono per suposat que allà l'ànec és superior. La veritat és que no sé per quin motiu no he anat mai…

      Potser perquè amb la gent que quedo, si els dius d'anar a un xinès (encara que sigui de nivell), els fa com mandra.

      Em caldrà sortir de la caverna…:)

      salut!

    • Jordi Castaño 1 de juliol de 2013 en 14:25- Respondre

      Doncs, és un restaurant xinès atípic, de gran qualitat i molt, molt diferent dels que (amb més o menys qualitat) ens tenen acostumats, tot i que la decoració és la de sempre…

      El primer cop que vaig anar recordo que ens van portar (fora de carta) un plat amb espardenyes molt bo, que no recordo que més portava però que em va sobtar molt. I fins i tot vaig demanar postres (no acostumo a fer-ho i molt menys, als xinesos) i vaig al·lucinar molt…

      El segon cop, ja el vaig publicar al blog (crec que va ser de les primeres entrades).

      Si vas, ja diràs.

    • Ricard Sampere 1 de juliol de 2013 en 14:33- Respondre

      Hauré de motivar a alguns dels meus propers… 🙂

      Salut!!

  11. Rhu Sam 1 de juliol de 2013 en 13:35- Respondre

    Aquest lloc no el tenia controlat i mira que m'agrada l'ànec pequin amb aquesta salsa hoisin, i si pot ser en versió millorada doncs perfecte!

    • Ricard Sampere 1 de juliol de 2013 en 14:37- Respondre

      El lloc és una troballa Montse… I de fet ja havia rebut recomanacions de confiança.

      Una d'elles del Joan Cambró que estava al restuarant 33 a Gràcia i que em va dir que hi anès… que era èxit segur. Ara el Joan regenta un restaurant a Zanzibar (!).

      I els momos o Gyoza dels millors que he menjat. I el preu, ja veus que tolerable.

    • Rhu Sam 1 de juliol de 2013 en 18:44- Respondre

      A Zanzibar! Ostres que lluny, i exòtic. No sabia que els momos eren els gyoza, tinc una amiga que li encanten, quan vingui de visita la porto a tastar els "dumplings" , com li diu ella.

    • Ricard Sampere 1 de juliol de 2013 en 19:52- Respondre

      Montse, en ocasions aquests destins per cuiners, pinten molt bé, però quan són allà la crua realitat, no és el que els havíen promés… Espero que al Joan li vagi de conya, però sé d'algun cas i relativament proper que anava a la India al "millor, de lo millor" per un mínim de 2 anys i abans d'acabar el primer, ja estava de tornada…

      Si caus en mans d'alguna màfia, vas fotut i et fan fer lo que volen.

      Espero que a la teva amiga li agradin els "gyoza"= "momos" = "dumplings"… 🙂

  12. bobsabo 1 de juliol de 2013 en 21:34- Respondre

    Hola Ricard,

    No m'havia llegit el post fins ara. No puc opinar del Momos perquè encara no hi he anat mai, però amb la teva ressenya i la del Guillem no crec que trigui a fer-ho. Evitaré la taula que dius, això sí.

    El Guillem ja ho ha fet però et volia agrair l'elogi al nostre blog. Sàpigues que has rebentat el nostre comptador de visites! 🙂

    Ens seguim llegint!

    Robert

    • Ricard Sampere 1 de juliol de 2013 en 22:04- Respondre

      Hola Robert,

      Crec sincerament que el vostre blog val la pena i m'alegra de que tingueu visites. És un blog fresc i escrit per gent jove i positiva.

      Penso que conenc la majoria dels blogs de restaurants o aquells que sense ser-ho explicitament, el % és elevat.

      Tal com tu dius, ens seguim llegint!

  13. Anònim 2 de juliol de 2013 en 07:58- Respondre

    M'encanten els vins del Penedès! Aquest lloc me l'apunto, tot i que no crec que l'ànec sigui millor que els de Gènova….

    Domènec.

  14. Fem un mos 2 de juliol de 2013 en 16:25- Respondre

    Un més a la llista de pendents, cada cop és més llarga, prenem nota de l’advertència
    Una abraçada

    • Ricard Sampere 2 de juliol de 2013 en 16:58- Respondre

      Tots tenim una llista pràcticament impossible d'assolir. I imagineu el meu cas, que el fet de publicar de restaurants, fa que la gent em recomani en públic o en privat, els seus preferits… I la llista s'allarga i s'allarga… 🙂

      Com exemple aquest, que a més de la recomanació dels nois de Rossini, tenia recomanacions de l'altre punta del món..!!. Ben curiós aquest món.

      Una abraçada!!.

  15. Cuina Cinc 2 de juliol de 2013 en 21:35- Respondre

    Bona nit, Ricard,
    Vaig venint i et vaig llegint a estonetes.
    Gràcies per totes les aportacions.
    Vaig llegir fa uns dies un post de la viniteca(?)
    que em va agradar com ho plantejaves, en el sentit que de vegades ve més de gust el pica- pica que entaular-se. D'acord amb el que comentaves,
    Bones presentacions i propostes.

    Fins aviat,

    • Ricard Sampere 2 de juliol de 2013 en 22:01- Respondre

      Gràcies per passar per aquí.I tot té el seu moment.

      Suposo et refereixes a la Picoteca.

      Salutacions,

  16. Anònim 7 de juliol de 2013 en 17:35- Respondre

    BONA TARDA.. VEM ESTAR SOPAN EN AQUEST RESTAURANT JA FARA UNS 6 MESOS.. LA VERITAT ÉS QUE ENS VA DECEBRE MOLT.. FAN MENJAR D'ARREU DEL CONTINENT ASIÀTIC PER QUE POSSIBLEMENT S'HAN POGUT PERMETRE UNES VACANCES PAGADES PELS PAPÁS A CADA UN DELS PAÏSSOS I AGAFAR ALGUNS CONEIXEMENTS. NI MOLT MENYS ÉS MENJAR AUTÈNTIC NI AMB EL MILLOR PRODUCTE. POTS MENJAR UN ARRÒS, UNS FIDEUS O UN CURRY VERD MOLT MILLOR EN QUALSSEVOL XINÈS, JAPONÈS O THAI DE LA CIUTAT!

    • Ricard Sampere 7 de juliol de 2013 en 18:22- Respondre

      Ja veig anònim que no us va agradar.. I veig un cert resquemor amb lo de les "vacances pagades". De fet jo no tinc ni idea de com van aprendre de cuina, ni tant sols de qui hi ha a la cuina.

      Jo només dic que ens va agradar com concepte, com preu i fins i tot de tracte, malgrat les deiciències de servei… però en això de gustos, tot és relatiu. A mi per exemple no m'agraden els textos en majúscules i en canvi hi ha qui li agraden… 😉

  17. Unknown 18 de juliol de 2013 en 18:47- Respondre

    Hola Ricard,salutacions desde zanzibar ! , espero que la visita al momos fos satisfactoria tot i escollir una taula poc satisfactoria, aqui al paradis la conexio a internet es molt dolenta, pero et continuo llegint, i gaudint exiliat el teu bloc, De moment l experiencia molt positiva y sense ganes de tornar 😉 ja pujare unes fotos al tweter a veure si t, animes a venir !

    • Ricard Sampere 19 de juliol de 2013 en 07:33- Respondre

      Bon dia Joan,

      No saps la il·lusió que em fa rebre un comentari des de Zanzibar..!!.

      Estic content de que estiguis bé i sense ganes de tornar. Aquests paissos en ocasions són complicats, però si estàs bé, tot de conya.

      I això de venir, no es pot dir mai, però de moment aquest any per tema crísis, faré vacances de crísis, es a dir de proximitat.

      Una abraçada!!

  18. Anònim 5 de gener de 2014 en 09:49- Respondre

    La compta enrera de Momos… El temps ens ho dirà… però els dies comptats….
    Hola,
    Gràcies al teu blog, conec restaurants que mai fallen. I ja he dit varies vegades que el teu blog per a mi és de gran referència.
    He anat varies vegades al Momos al llegir-lo i tot i que té la categoria que té, com bé dius, estava bé.
    Avui em veig amb l'obligació, de dir que ahir hi vaig anar i va ser FATAL.
    Varem demanar 4 platets i 2 postres. El volum de gent i de soroll era molt alt. La qualitat era clarament inferior a altres vegades. Però fins aquí, paciència. Era dissabte…
    Vàrem compartir taula amb altres 3 clients…
    Els plants d'ells passaven a través nostre!!!!
    I a l'arribar als postres, ve la noia amb el compte i ens diu: Han d'anar a pagar. El torn seu era el de 9 a 10:20. Se'ls ha acabat el temps. No haviem acabat els postres. Ni rebut l'aigua demanada.
    Efectivament, vàrem baixar, -sense acabar de sopar- !!!!! vàrem pagar els 80 € per les dues persones i a part d'ofesa, vaig observar amb pena com algú pot destruir un bon negoci, un bon restaurant.
    Ja sé que ara tenen cua. Però els que coneixem el mòn de l'empresa, sabem que la prepotència, el despreci i el sentit d'acció fonamentat en "amassar diners" té SEMPRE mal final.
    Els desitjo simplement, el final que es mereixen. Temps al temps.
    Crec que és honest, deixar aquest missatge a aquest blog de referència, perqué els potencials clients, no passin per la meva humiliació. Barcelona, està plena de bons restaurants en tots sentits.
    Aquest clarament ja no és recomanable.
    Adeu per sempre MOMOSbcn.

    Núria Aymerich

    • Ricard Sampere 5 de gener de 2014 en 10:55- Respondre

      El servei de Momos mai ha estat cap meravella. I això que jo no he estat mai (ni m'atreviria) un divendres o dissabte nit.

      Però això que comentes de portar el compte i "tancar el torn", és impresentable total. T'agraeixo l'explicació d'aquest fet lamentable, doncs s'ha d'explicar lo positu i lo negatiu de cada lloc.

  19. Victor A. 6 de gener de 2014 en 08:17- Respondre

    Collons!! Se acabó su turno? Em faig creus.

    • Ricard Sampere 6 de gener de 2014 en 10:19- Respondre

      Si… :).

      Com si tinguessin un cronometre i quan fa "ring" a la p* calle…

      Salutacions!!

  20. Cenar en Barcelona 9 de juny de 2016 en 15:59- Respondre

    A nosaltres també ens encanten els momos del Momos! Vas provar el tartar de salmó i els curris! Són boníssims!

    • Anònim 10 de juny de 2016 en 06:21- Respondre

      Ara fa temps que no vaig, però si que en tinc bon record.

      Caldrà tornar-lo a posar a la llista de pendents… 🙂

Deixeu un comentari