Monocrom. Si no el coneixeu, ja feu tard :)

/Monocrom. Si no el coneixeu, ja feu tard :)


Ubicat en una plaça ben tranquil·la entre Laforja i Marià Cubí, amb una envejable oferta de vins i lluint com wine-bar. La carta curta, però molt interessant i amb suggeriments del dia a tenir en compte. Bona RQP. 

Monocrom

Plaça de Cardona, 4

www.monocrom.wine

TEL.: 935 16 73 02

 

Just fa un any, vaig publicar Monocrom i he estat allà en més  ocasions, però la prudència, m’ha fet esperar a publicar-lo, els 12 mesos, que penso requereix tornar a fer un post, a no ser que m’hi vegi obligat per coincidència amb una de les trobades 3(o+)aTaula.

Monocrom, és un lloc que m’encanta. La seva carta és senzilla i no massa llarga, però sempre acabes trobant el plat o plats que et fan feliç. I en aquesta ocasió vam defugir del nostre típic compartir primers i triar cada un el seu plat principal, per la modalitat, tot a compartir. I molta atenció als suggeriments del dia, on et pots trobar sorpreses molt agradables, com el fricandó del cop anterior.

El tema vins a Monocrom, ja és per si sol una festa. Tenen un molt bon assortiment de vins dels anomenats naturals i sempre trobes alguna cosa que et sorprèn. I ho dic des del meu escepticisme en aquest àmbit, provocat per alguna experiència negativa en altres llocs, que sempre van en el sentit, de quan comentes algun defecte, et solen respondre altius… “escolti… es que és natural”. I jo sempre dic que el vi el vull “bo” i si és natural, encara el gaudeixo més, però la base és “bo“…. 🙂

I en aquest aspecte Monocrom, mai m’han fallat i sempre he gaudit de vins força bons i jugant a la lliga “naturals”.

Els plats que vam compartir en aquesta darrers visita, van ser,

Dues croquetes de rostit per obrir boca, molt bones com sempre i uns bunyols de bacallà, també excel·lents.

Tot seguir el salmó marinat i fumat amb encurtits i la escalivada i anxova, molt ben feta i refrescant.

Després va arribar la terrina de porc amb amanida, que va resultat molt agradable i el mollete de cansalada de coll i mostassa, un clàssic en totes les nostres visites.

I al veure a la carta, les llenties estofades, les vam demanar per assegurar-nos de sortir sense, cap indici de gana. I realment vam sortir més plens que buits… 🙂

De la secció postres, vam compartir unes trufes i carquinyols.

El vi va ser el Comalats Isarda, sense sulfits #ofcourse 🙂

Com resum, Monocrom és un lloc dels que s’han de tenir sempre a l’agenda i ens treurà de manera airosa, d’aquelles situacions en que no saps on anar, tampoc vols buidar la VISA i vols un lloc especial amb tracte amable.

RESUM

    • Ubicat en una plaça ben tranquil·la entre Laforja i Marià Cubí
    • Excel·lent oferta de vins
    • Carta curta, però amb plats molt ben elaborats
    • Atenció als suggeriments del dia. Poden sorprendre
    • Tracte professional i modèlic
    • Molt bona RQP
Si te ha gustado, comparte:
Share on Facebook
Facebook
Share on Google+
Google+
Tweet about this on Twitter
Twitter
Pin on Pinterest
Pinterest
Share on LinkedIn
Linkedin
By | 2018-01-14T18:59:15+00:00 14 de gener de 2018|Tags: , , , |12 Comments

12 Comentaris

  1. Hector 14 de gener de 2018 en 10:11 - Respondre

    Oh! Esperava que continues sent un dels pocs llocs nomes coneguts per 4 iniciats. Ara la colla de foodies el fara malbe… O no? Salut!

    • Ricard Sampere 14 de gener de 2018 en 10:51 - Respondre

      Crec que ja és prou conegut…. 🙂

      Però tampoc és massa un lloc per #fodies_tontos, és a dir els autoanomenats #foodies

      I de fet ja els vaig publicar al QueFEM als seus inicis…

      Salut!!

  2. Pepa 14 de gener de 2018 en 10:26 - Respondre

    Molt bé, oi? Només veig una cosa que no m’acaba d’agradar: les cadires. Imagino el meu cul allà amb el bon temps amb amb una faldilla i les meves “carnes” marcades no em fa gaire gràcia, i menys quan t’has d’aixecar de la cadira.
    Desar en Google Keep: anar amb texans al Monocrom. 😀

    Salut!

    • Ricard Sampere 14 de gener de 2018 en 10:55 - Respondre

      No, no Pepa…. aquestes cadires, crec que són d’una foto antiga que tenia per mostrar la prestatgeria de vins…

      Si amplies l’altre foto, veuràs que les cadires són prou còmodes. Aquestes, no sé si encara hi són, però en tot cas a l’entrada…. la zona més wine-bar…

      És un lloc que globalment val la pena…. i “sabes que no se lo digo a todos”… 🙂

      Salut!!

      • Pepa 14 de gener de 2018 en 16:28 - Respondre

        Sí, ja havia vist les altres cadires, com butaques. És que ara com està tan de moda barrejar mobiliari, qualsevol cosa s’hi val.

        Llavors ja no tinc excusa per no anar-hi. 🙂

        Salut!

        • Ricard Sampere 14 de gener de 2018 en 16:39 - Respondre

          No… no hi ha excusa…. 🙂

  3. Tomàs 14 de gener de 2018 en 10:48 - Respondre

    Bon dia, falta una foto de l’escalivada, segons la fra. vareu menjar escalivada

    • Ricard Sampere 14 de gener de 2018 en 10:58 - Respondre

      Gràcies Tomàs…!!. L’havia oblidat.

      Ja està corregit….Ja he pujat la foto que faltava!

      Salutacions

  4. Jordi Castaño 14 de gener de 2018 en 12:35 - Respondre

    Ara m’has fet venir ganes de tornar… A més, és un lloc molt proper a la zona de la meva filla i ideal pels dinars que fem per Barna.

    Aix el mollete… em té el cor robat…

    Abraçada!!

    • Ricard Sampere 14 de gener de 2018 en 12:55 - Respondre

      Si… per això dic que és un lloc que no cal oblidar-se d’ell, per aquells dies en que busques una cosa fàcil, amb bon producte i cost raonable…

      El mollete, que et diré, però en la vista anterior, que no vaig publicar al bloc (la de la baralla amb el paio que mirava vídeos a l’Iphone a tota castanya), vaig tastar un dels millors fricandós que m’he fotut mai…

      I saps que d’aquest tipus de plats (així com arrossos), hi entenc una mica… 🙂

      Abraçada!!

  5. esther 17 de gener de 2018 en 10:57 - Respondre

    és un lloc fantàstic!! llàstima no anar-hi més sovint, ben bé… 🙂

    • Ricard Sampere 17 de gener de 2018 en 17:26 - Respondre

      Si… els dels llocs, que potser degut a estar cèntric , però “lluny de tot”, s’hi va menys del que caldria…

Deixeu un comentari