L’Osteria del Contadino. També al top dels italians

/L’Osteria del Contadino. També al top dels italians

L’Osteria del Contadino

Saragossa, 123
losteriadelcontadino.es/
TEL.: 932 11 08 08

L’Osteria del Contadino, havia estat fa anys per mi , un italià de referència i el vaig publicar al 2009, a Contadino_2009, quan encara no posava fotografies dels plats, tenia poques visites, absència de comentaris i encara no m’havia guanyat els meus estimats enemics 😂😂😂.

Érem relativament assidus, fins que vam anar un dia, a l’agost del 2010 i ens vam trobar amb tot el personal canviat, com si haguessin marxat de vacances, i ho haguessin deixat en mans d’un parents amb menys nivell de cuina, però amb els preus habituals  i ens vam refredar tant, que va quedar per l’oblit.

I quan ara fa unes setmanes, al publicar Un’altra storia, l’italià que ara ocupa l’espai de Florentina, uns metres més amunt, vaig rebre diferents missatges, tant en públic com en privat, “descobrint-me” el Contadino i donant-me bones referències i vaig pensar que es mereixia una nova oportunitat.

De fet, el nom no és el mateix que tenia als seus origens. Llavors era l “Contadino Sotto le Stelle” i ara de fet ja fa temps, han perdut l’estele. Vaja que penso que tret del local i el nom que ve a semblar el mateix, penso que no tenen res a veure el que era al 2009, amb lo que em trobaria ara. De fet, recordo que als seus orígens, van anunciar que obrien seu a Berlin i  aquest, segueix existint allà, amb el nom “Contadino Sotto le Stelle”.

I cap allà vam anar un dimecres vespre. En tot cas, avanço que ens va agradar i que la carta ofereix molta varietat i de plats que semblen molt autèntics. Us mostro un fragment de la carta per tal de que jutgeu vosaltres mateixos, tot i que per manca de llum, no ha quedat massa nítida.

Vam demanar per començar, un parell de plats a compartir i van ser la caponata de melanzane i unes carxofes farcides de carn i ricota. La caponata que era el plat que demanava sempre als “vells temps”, la vam gaudir molt i passa al top de caponates, que és un plat que demano sempre que trobo. També ens van encantar les carxofes que, que van arribar gratinades i amb una salsa de porros.

Com segons ja ens vam llençar per les pastes. Uns orecchiette amb carxofa i bottarga di muggine, de sardegna, que vaig gaudir com poques vegades he gaudit una pasta. Buscant per la xarxa, he trobat que la traducció són els ous de mugil, un peix també anomenat llissa. Va ser d’aquells plats, que oferia un agradable toc picant, queden a la memòria, com per tornar a repetir la propera vegada. També vam demanar uns cavatelli amb ragú de xai , que igualment van resultar de gran nivel.

Disposen d’una bona selecció de vins italians i vam escollir un Piazzo Barbaresco provinent de la regió de Piamonte. Són vins fets a base de Nebiolo, igual que els Barolo, que m’agraden especialment i aquest ens va plaure molt i va mostrar molta fruita, complexitat i uns tanins suaus i molt arrodonits.

Per no acabar la festa aquí, vam pensar de compartir unes postres, però ens va arribar això i va ser tot una temptació. Vam triar un Testum al Barolo i un Taleggio.  Em va encantar trobar una selecció de formatges, que a més es podien escollir, doncs no m’atreuen en general, les seleccions de formatges, que ja venen tancades.

I just acabat l’àpat, vam pensar que ja portàvem massa temps sense anar-hi i és ben curiós com una experiència fallida de fa anys, pot treure els ganes de tornar. Pot semblar injust, però en el món de la restauració, poden passar aquestes coses. I aquest va ser el cost, que no és pas econòmic, però vam pagar a gust, atès que havíem sopat molt bé. Per tant, sense cap mena de dubte, passa a la llista, que podeu veure si fe clic: Top_italians_2017

RESUM

  • Un italià més pel top-ten de BCN
  • Si feu clic aquí, al post de Massimo, podreu veure per quins són els meus italians top
  • Carta molt genuïna i sense concessions a tòpics
  • Com ells mateixos es defineixen: “un racó d’itàlia a BCN”
  • RQP correcte atès la qualitat dels productes i plats
Si te ha gustado, comparte:
Share on FacebookShare on Google+Tweet about this on TwitterPin on PinterestShare on LinkedIn
By | 2017-10-12T12:56:58+00:00 23 d'abril de 2017|Tags: , , |15 Comments

15 Comentaris

  1. Pepa Lázaro 23 d'abril de 2017 en 09:18- Respondre

    Ampliant el llistat de la setmana anterior 🙂
    A Múrcia, la botàriga de llisa, "la hueva de mújol" és un plat típic per fer la'aperitiu juntament amb la "mojama, almendricas fritas, una marinera y una Estrella de Levante". El peix només es fa servir per donar gust al suquet per fer l'arròs.
    Quines ganes m'han entrat d'anar a Múrcia a fer el vermutet (sense Estrella)
    Salut!

    • Anònim 23 d'abril de 2017 en 09:34- Respondre

      Doncs merci per l'aportació….. No tenia ni idea d'això!.

      Salut!!

    • comequetebebe 24 d'abril de 2017 en 08:30- Respondre

      ohhh pepa!!! la meva mare és de la zona…. la hueva és pur vici!!!!!! hueva i mojama forever! 🙂

  2. Anònim 23 d'abril de 2017 en 09:41- Respondre

    Tal com diuen més amunt, un més a la llista de recomanats. De fet els coneixem tots, excepte el Altra Storia que el tenim pendent i no tardarem. Imagino que no t'agradarà la proposta, però et podries mullar dient quin és el teu preferit del top que has publicat en el post anterior.
    Abraçada
    CarlesP

    • Anònim 23 d'abril de 2017 en 10:15- Respondre

      Bon dia Carles!.

      De fet ja el vaig posar a la llista de la setmana passada i ara a més he creat el link.

      Pel que fa a la pregunta, és incòmoda degut a que les comparatives són en diferents moments, però per no esquivar-la, et diria que a nivell carta (i deixant a banda, local, amabilitat del servei… etc), potser em decantaria a dia d'avui pel Contadino, per la seva varietat d'oferta.

      En temes com local, atenció, altres el superen. Però també t'he de dir que en algun d'aquests, acabes sempre trobant els mateixos plats, i no en tenen masses a triar…

      Ja veus que m'he acabat mullant…. Sant Jordi, és un dia especial… 🙂

  3. Tomàs Cortés 23 d'abril de 2017 en 22:01- Respondre

    "vaig pensar que es mereixia una nova oportunitat" Sàvies paraules. Avui he estat a punt d'aixecar la sanció a un que de sobres coneixes. La llàstima és que tanca diumenges, hagués estat una bonica forma de celebrar el Sant Jordi, però parauleta del nen Jesus que un dia feiner i aniré. Per cert per ser un sopar, tens un molt bon saque. Jo amb la meitat ja estic plé.

    • Anònim 23 d'abril de 2017 en 23:26- Respondre

      No… si de saque no em falta. Ja voldria tenir-ne menys per poder estar més prim….

      De totes maneres, normalment sopo molt poc (unes anous i un parell de fruites), excepte els dimecres que és el dia que quedo per sopar amb el meu fill, com el dia que estàs llegint. Però tot i no estar-hi acostumat, dormo com un angelet després … 🙂

  4. comequetebebe 24 d'abril de 2017 en 08:31- Respondre

    ricard, molt bon post! fan ganes de tornar-hi! jo tb el tenia oblidat fa anys…. directe a la caponata, segur!!! 🙂

    • Anònim 24 d'abril de 2017 en 08:43- Respondre

      I els Orechiette Esther…. estaven de mort…

      Van ser de les pastes que "dejan huella" 🙂

  5. Jordi Castaño 24 d'abril de 2017 en 10:45- Respondre

    Vaig estar a punt d'anar l'altre dia, doncs me'l va recomanar la meva filla, que viu al costat mateix. El tinc pendent, però espero no tardar gaire en anar… I si no, sempre podem fer un 3o+, que veig que l'Esther també li té ganes… 🙂

    Tot i que d'entrada pot semblar car pel tiquet que mostres, penso que si canvies el vi per un de més normalet i sense postres (com habitualment fem), estaríem parlant que està a la franja dels de 35-40 € per cap.

    Els orecchiette i la caponata de melanzane que vareu tastar semblen espectaculars, i a la carta he vist unes sardines i uns linguine amb garoines que també m'han cridat molt l'atenció… 🙂

    Ja salivant… Abraçada!!

    • Anònim 24 d'abril de 2017 en 11:25- Respondre

      La veritat és que ens va agradar molt…. I tot i que penseu que soc una mica radical, de molt-molt o de gens-gens… (és el que té portar sang italiana), aquest et dic que molt – molt.

      Però el menjar i prou eh?… la resta normalilo….

    • comequetebebe 25 d'abril de 2017 en 08:30- Respondre

      sí, el local és rònic a tope…. i el servei no el recordo cap cosa. vaja,a ell, que era molt personatge… deu ser característica (massimo, giorgio, tramonti, etc…)

  6. Anònim 24 d'abril de 2017 en 11:13- Respondre

    uhhh, he sentit sardines?? garotes??? �������� anem-hi JA!! 🙂

Deixeu un comentari