Òsties Pedrín. Sense subtítol per no fer acudit fàcil.

/Òsties Pedrín. Sense subtítol per no fer acudit fàcil.

Òsties Pedrín

Jerusalem, 30

T. 93 277 82 08


www.ostiespedrin.com/ca

Author: Esther Meya

(per posteriors consultes, trobareu aquest post de l’Esther a la pestanya CONVIDATS)

Per què sense subtítol, com faig habitualment? Perquè seria “xist” fàcil… perquè, ja m’avanço, em vaig fotre una galeta. Maleïdes expectatives! Se acabó la racha buena!

Em venia de gust tastar-lo feia dies: per ubicació (darrera Boqueria), per ser tapes (perfecte per dinar migdia en plan rapidet enmig d’un passeig per Barcelona) i perquè havia sentit moltes crítiques bones (deixant de banda les “exciteds”) i això em va engrescar… MAL!). 


El local és intent de maco. Com es veu a les fotos (de la seva web) és com del rollo aquest típic industrial, però com intent de barreja amb tradicional… molt estrany tot plegat i com atapeït. 

Molt de lio amb les reserves. Vam trucar i a les 2 no tenien cap taula. Tot reservat. Molt estrany, però bé… hi va anar a les 13.30h i no hi havia ningú. De debò, una taula. I nosaltres. I ens van donar una mini al passadís. Allà haguéssim hagut de marxar. És el què hagués fet de normal, però com que en tenia tantes ganes… i llavors arribava gent sense reserva però no els deixaven menjar perquè estava tot com reservat però no sé per quines hores, perquè nosaltres vam marxar 14.30h i seguia quasi buit. Surrealista. 

Per sort van ser molt ràpids. I primer problema. És que el nostre cambrer era com molt estrany…

L’Edu demana cervesa (barata però petita) i jo copa de vi negre. Li pregunto que té obert i em diu que un rioja molt bo, li dic que no, que llavors blanc i que té obert de blanc i em diu que tasti el rioja i li dic que NO! (i ja ho pilla, per la meva cara…) i em porta el blanc. Correcte. 

osties-pedrin-vi

Com que nos ens aclareix massa bé mida i volum dels plats fem una primera tongada i si ens quedem amb gana, ja ampliem. Servei ràpid, això sí. Tan ràpid que fa patir. 

I ens va portant “sin orden ni control”: ensaladilla russa, directament dolenta. Resseca, amb poca maionesa. Gens de sabor. Jo en demano sempre, sóc fan. Fatal. Crema de porros. Bé, de color verd. Poc més a dir. Molta nata. Una bomba (mini). Era bona. Molt picant. 

osties-pedrin-russa

osties-pedrin-crema

osties-pedrin-bomba

Sardines escabetxades. Mooolt olioses. També soc fan dels escabetxos i no donaven la talla. Això sí, força quantitat pel preu que eren. Espero que del mercat mateix. Un ostra, bona. I tripa i cap i pota amb cigrons. El suc molt bo de gust, els cigrons massa fets, com tous. I la resta es veu que correcte.

osties-pedrin-ostra

osties-pedrin-sardines

osties-pedrin-callos

Ens vam quedar amb una mica de gana i per carta cridava algun plat més, però ja no ens va venir de gust seguir… 

El millor de tot, el preu! A 20 euros per cap. Però tampoc vam menjar massa i sense ampolla de vi. 

En definitiva, si vols postureo nocturn (diürn no n’hi ha massa), menjar barat i t’és igual com, vés-hi! Si no, no cal. 

osties-pedrin-compte

Per matar la gana, vam anar al Chöck. Molt bona xocolata i cafè. 

osties-pedrin-chock
Si te ha gustado, comparte:
Share on FacebookShare on Google+Tweet about this on TwitterPin on PinterestShare on LinkedIn
By | 2017-10-12T12:57:01+00:00 14 d'octubre de 2015|Tags: , , , |15 Comments

15 Comentaris

  1. esthernyc 15 d'octubre de 2015 en 09:51- Respondre

    inauguro comentaris…. merci RIcard pel post! quin greu d'expectatives, sempre matant la il·lusió! jajaja….. gens excited!

    • Anònim 15 d'octubre de 2015 en 11:09- Respondre

      Jo et confesso una cosa, ara que no ens llegeix ningú… Sinó fos per 'l'esclavitud del bloc', tinc una llista de 10/15 restaurants i sempre aniria als mateixos…

      Però ara ja també he agafat el gustillo de desemmascarar locals per a exciteds i sorrosos varis… 🙂

    • esthernyc 15 d'octubre de 2015 en 11:17- Respondre

      Ricard, quina por!! el desenmascarador!!! jajajaja

  2. Jordi Castaño 15 d'octubre de 2015 en 10:52- Respondre

    Uffff…. No sé ben bé que dir…. La decoració pel que dius, és com la que últimament es pot veure a la majoria de les noves inauguracions de restaurants a ciutat (amb aquella barreja entre modern i viejuno, que se suposa queda bé). Pel que fa al menjar, he de confiar en el teu criteri doncs per les fotografies tampoc es poden treure gaires conclusions, tret de la de les sardines… 😉

    Mala sort. A veure si amb el següent us podeu treure el disgust.

    Salutacions!

  3. esthernyc 15 d'octubre de 2015 en 11:18- Respondre

    Jordi, sí, deco molt idèntica a la de la bellvitja, per exemple… el menjar, pitjor, això sí… ens hem tret el mal saboor de boca sense parar allà dalt! jajaja

  4. Sigo sin decidirme a escribir y hablar en catalán por temor a equivocarme, me disculpo por ello.
    Buen post como siempre y sin duda, siempre me sirven de referencia.
    Y, creo que ya es hora de decirte que te pases un día por El Bombín. Espero que te agrade.
    Saludos.

    • Anònim 16 d'octubre de 2015 en 08:37- Respondre

      Hola Conchy,

      Avui el post l'ha escrit l'amiga Esther com gest.

      M'alegra llegir-te de nou. I com sempre et dic, aquí cada un escriu com se sent més còmode, però dedueixo que estàs fent progressos en el tema.

      Prometo un dia passar per el Bombin, que pel que veig, la il·lusió inicial, ha quallat en positiu i m'alegra.

      Salutacions!

  5. esthernyc 16 d'octubre de 2015 en 11:05- Respondre

    Conchy, merci pel comentari! Evident que pots escriure en castellà, però cap problema en què ho intentis en català, et llegirem encantats!!! 🙂
    Apuntat queda el bombín!!!!

  6. Pepa Lázaro 18 d'octubre de 2015 en 17:08- Respondre

    ¡Ostras Pedrín!!! Des de la "enasaladilla", als porros verds i la "microbomba", sembla tot una mica presa de pèl.

    Sort que després vau anar a endolcir-vos al Chöck. 🙂

    Salut!

    • Anònim 18 d'octubre de 2015 en 20:32- Respondre

      Encara que no em toca a mi respondre, estic totalment d'acord amb tu Pepa…. I no et perdis l'experiència a 3 que publicarem el diumenge vinent…. #mas_de_lo_mismo (#spoiler)… 🙂

    • Pepa Lázaro 19 d'octubre de 2015 en 21:35- Respondre

      hahahahahaha

  7. Oscar 4 d'abril de 2017 en 10:18- Respondre

    Hola Ricard, hi vem estar dinant el passat diumenge 03/04/17, el primer a destacar es que a les 14.00H hi havia una taula amb dues persones a part de la nostra; en quant al que vem menjar, que tenía cost ridícul; musclos, xató, caneló de "foie?", i butifarra amb patates, junt amb una ampolla de cava (que va ser el millor de l' àpat), sense postres ni cafés, cost total 62 euros; no se com ho diría a mode de resum: restauramt per guiris a preu "mega-inflat", en fi, un més a la llista per no tornar-hi, salut.

    • Anònim 5 d'abril de 2017 en 06:15- Respondre

      Bon dia Oscar,

      Precisament ara no fa massa, al veure que u del mateix estil i contemporani -La Bellvitja- ja havia xapat, vaig pensar que aquest també, degut a que zero noticies de fa mesos…

      Ara amb el teu comentari, veig que segueix obert i "recomanable" com sempre… 🙂 🙂

      I mira que quan va obrir, es van gastar pasta amb exciteds, que tots/totes anàven allà, els feia gràcia el nom i "comian de fábula", o "de lujo", que també diuen en el seu vocabulari…

      Salutacions i merci pel comentari!

Deixeu un comentari