Pur Restaurant. No vam sortir-ne contents

/Pur Restaurant. No vam sortir-ne contents

Pur Restaurant és la nova aposta de Nandu Jubany a BCN. Bon producte amb una RQP bastant deficient i amb objectiu descarat a fer créixer el tiquet

Pur Restaurant

Ptge Concepció, 11

Pàgina web de Pur

Tel.: 931 70 17 70

Pur Restaurant

Pur restaurant

Nova trobada de 3(o+)ataula, amb la tria feta per mi i el post escrit per l’Esther. Com sempre amb el consens del grup, que en aquesta ocasió, s’amplia el consens a la sensació de cabreig general. I que consti que el menys cabrejat soc jo, segurament pel càrrec de consciència d’haver-los portat allà 🙁

Seria fàcil rebatre la meva crítica, dient que vam anar-hi massa aviat, sense donar temps a rodatge. I no diré que no sigui cert. Però sincerament desconeixia que feia tant poc que estava “obert”. De llegir per les xarxes, potser en diagonal, opinions (evidentment exciteds), ja pensava que feia més dies.

I potser el fet de llegir opinions de gent que no estan al sector de gastrocanapero gamma cutre, em va despistar. També en vaig veure dels de gamma baixa, però hi havia gent no habitual. I és ben curiosa la partida que avui en dia dediquen aquests nous llocs a generar “opinions positives”. Per cert que m’he assabentat a posteriori de les cabrejades d’algun (presumpte) influencer  al quedar fora de la llista de convidats. Però això ja és premsa rosa i no arribo a tant 🙂

Els detalls dels plats i el compte, el veureu al link del final del post, mentre que aquí em limitaré a les meves observacions personals.

Començarem parlant dels preus de Pur Restaurant…

Mirant la carta, que podeu veure al post conjunt, no sembla un restaurant massa car.  Però hi han alguns paranys, que ho acaben capgirant. Per exemple quan t’arriba el primer cambrer i et saluda amb un estudiat i equivalent al “Hola Chicos”, però en versió “camperola per a pijos” i et vol col·locar un cocktail, que ja dius “uissss…”.

Després la carta té el parany dels peixos i carn a pes…  Tu veus per exemple:

Pur Restaurant carta

I el subconscient et marca “15” i en tot cas penses que et serviran una carn prèmium. I t’arriba una carn correcta, però res de prèmium tot i que a 150€ el Kg !!. Tampoc veus mai el pes real, però això ja és un altre guerra. Però no s’acaba aquí la cosa… el cambrer et diu amb aire convincent “I amb que l’acompanyaran?” i aquí continua el tema:

Pur Restaurant complements

Vaja, que el puto entrecot que va demanar el Jordi, que reitero no era res especial (i si ells ho consideren especial, tenen un problema) i el bol de patates fregides, et passa de 60€. I compte que no caiguis al parany que el cambrer t’intenta portar… “Tenim un wagyu que…..”.

Pur Restaurant entrecot

Es un lloc que en que si hi vas a l’estil d’un dia és un dia, pots acabar molt perjudicat. Entre els cocktails que ofereixen i els peixos pes que ja sabem el que passa. Nosaltres controlant costos i amb l’experiència que ens dona fer-nos un mínim de 9 restaurants per setmana entre els tres, vam sortir-ne per 80€ per cap sense vi. Però si et deixes portar pels seus consells, pots sortir a 120€ sense problemes.

Ridiculeses a Pur Restaurant. La pastanaga del Nandu Jubany 

Que t’arribi això i tinguis que aguantar com si et fessin un gran regal “és una pastenaga de l’hortet del Nandu Jubany“. És d’un ridícul tremens i més si han d’aguantar alguna de les nostres bromes a l’estil de “ostres… si que és productiu aquest hortet!“. Però compte que aquesta pastanaga i la mitja llesca de pa rústic, t’apareix al compte a quasi 5€ per cap!

Pur Restaurant pastanaga-Nandu

Que ja entenc que han de pagar la inversió, que el local val molts diners. Però em fa una mica de mandra pagar quasi 80€ per cap, sense vi 🙁

Traca final. més de 20′ reclamant el compte .. 🙁 

Igual no estaven habituats a portar el compte i que la gent pagui, però va costar més de 20′ i tres bronques meves, la darrera ja de traca.  I quasi vaig sortir amb càrrec de consciència de veure algun cambrer amb cara pànic per la situació. Imagino que a caixa l’enviaven a regar i no tenia la culpa. La final va arribar amb una disculpa de que no els anava Internet, que dita d’inici, s’estalviaven la moguda.

Quèèèè… han disfrutat?

Aquesta pregunta enverinada i que està de moda en més d’un lloc, és de lo més capciós que hi ha. Ens la van fer com tres persones distintes. Ja imagineu que jo passo de contestar i la nostre part amable (l’Esther) en aquestes ocasions treu les castanyes del foc amb un cop de cintura i un somriure.

Quina pregunta més PEDANT i capciosa!!!. Perquè la resposta real seria “No hem disfrutat, ens hem limitat a dinar i els plats han estat correctes”. Lo més lògic seria preguntar “Com ha anat?”. Però donar per suposat que hem disfrutat, em sembla penós. i si els dones la resposta lògica, a sobre et cal parlar per parlar.

No soc cap hater… 🙂

Sinó no coneixeu la parauleta hater, us mostro la seva definició “Los haters son personas que muestran sistemáticamente actitudes negativas ante cualquier asunto“.

No calen gaires arguments per desmuntar això. Per exemple fent una estadística dels 10 darrers llocs que he publicat.. o dels 20, es desmunta sola 🙂

Em limito a discrepar quan una cosa no em convenç i ho faig amb més força quan veig que s’intenta generar una opinió no real d’un lloc, a cop de talonari. No oblideu el nostre lema #semprepaguem i l’entrecot que he criticat anteriorment, si arriba de gratis, dius “a val… un més”. Però si pagues 60€ pel plat, tens dret a cabrejar-te una mica.

No vaig mai a inauguracions ni a convidades… 🙂

Ja sabeu la meva filosofia pel que fa a les inauguracions. Mai accepto aquestes activitats. I tinc una carpeta de correu, on en guardo una infinitat. En conseqüència les agències més prèmium ja mai m’envien res. No volen perdre el temps i corren el risc si tenen poca traça, de que ho esbombi per les xarxes, convertint l’invitació en riota. Però sempre hi han agències noves o algun becari despistat que m’envia alguna cosa. I us faríeu creus del que els costa d’entendre quan els dius “no”. I tingueu clar que només contesto les propostes més educades, deixant sense resposta a la resta.

Punt de vista global de Pur Restaurant by Nandu Jubany

Si voleu veure les fotos de tots els plats, així com el tiquet i el punt de vista, global, feu clic al següent link:

Si te ha gustado, comparte:
Share on Facebook
Facebook
Share on Google+
Google+
Tweet about this on Twitter
Twitter
Pin on Pinterest
Pinterest
Share on LinkedIn
Linkedin
By | 2018-08-02T01:19:48+00:00 22 de juliol de 2018|Tags: , , |33 Comments

33 Comentaris

  1. Joan 22 de juliol de 2018 en 09:56 - Respondre

    Apreciat Ricard, exactament el mateix que descrius ho vaig patir i pagar a un altre restaurant de la família (Mas Albareda), però a més amanit amb un servi de sala nefast i prepotent.

    • Ricard Sampere 22 de juliol de 2018 en 10:03 - Respondre

      Vigila Joan… Et posaràs a Catalunya sencera en contra, doncs el tal Nandu (i el seu somriure forçat a les fotos), és com un ídol nacional… 🙂

      I pensa que fins i tot li porta la comunicació, una de les “stars influencers”, símbols de Catalunya… 🙂 🙂 Diuen, diuen diuen, que en sap tant que fins i tot ha escrit un llibre….

      Bon diumenge Joan!

      • Tomas Cortés 22 de juliol de 2018 en 22:57 - Respondre

        Ja saps que no m’agrada dir algo que no es pero Mas Albareda a mi em va agradar força amb un preu molt moderat tenien un menú migdia molt digne amb vi inclos i sense sorpresas afeigides al preu, fins el punt de dir ” perque ens agafa lluny que si no…reconeixer que aquest mon en un any canvía i el que avui es blanc demà negre.Quan vaig veure la desfilada d’instagramers ja el vaig borrar de la llista. Per exemple jo tornaria a La Gresca pero no al Rilke i la cuina la porta el mateix. Salut

        • Ricard Sampere 23 de juliol de 2018 en 09:41 - Respondre

          En el meu cas a Mas Alvareda, només hi vaig dormir i esmorzar i no puc opinar…

          I és el que dius, que la desfilada d’instagramers (tontos) cansa…. 🙂 Jo rebo moltes invitacionc i tal com dic al post, no vaig mai. Però un dels motius de no anar-hi és el coincidir allà amb tota aquesta potuleia… Perquè si els jovenets dius “encara…”, els instagramers “madurets”, ja són de pena… 🙂

  2. Joan 22 de juliol de 2018 en 10:15 - Respondre

    Apreciat Ricard tens més raó que un sant. El dia dels fets vam anar un grup, i tots cofois amb l’aixecada de camisa i contents amb les racions homeopàtiques. Abraçades.

    • Ricard Sampere 22 de juliol de 2018 en 11:50 - Respondre

      Ha de pensar que a més de ser un cabronàs porto molts anys de rodatge….. 🙂

      I per si fos poc, no massa sensible a les emocions ….

  3. Ot de Xumau 22 de juliol de 2018 en 11:14 - Respondre

    Tens raó. El somriure evidentment tan forçat del tal Jubany sempre m’ha fet desconfiar d’anar a cap dels seus restaurants.

    • Ricard Sampere 22 de juliol de 2018 en 11:52 - Respondre

      Més que somriure, ensenya les dents….. Ves a saber que no el patrocini alguna d’aquestes franquícies que arreglen la dentadura… 🙂

  4. Jordi Castaño 22 de juliol de 2018 en 11:23 - Respondre

    Encara em fa mal el tall de carn que em vaig menjar… Mea culpa per no haver fet el càlcul mental del preu del quilo de la bèstia…

    No passarà pas al llistat dels desitjables de Barcelona, ni per menjar, ni per servei.

    Almenys el teu allioli el vam flipar tots tres, no? Ja és trist que sigui el més destacable.

    Abraçada!!

    • Ricard Sampere 22 de juliol de 2018 en 12:02 - Respondre

      El meu allioli (que rarament no van cobrar amb suplement) i les teves patates fregides (amb suplement), van ser el top del dinar i vam fer-hi festa els tres…. 🙂

      Però el tema de carn a 150€/kg, jo vaig pensar que seria una carn prèmium, d’aquelles que deixen record… I era una carn bona, correcta, sense més. Tu i jo hem menjat carns per les que no fa res pagar una pasta, però aquest no era el cas…

      La meva carn de xai, bona, però només faltaria….

      Vaja… que aquest no va a la Guia i la puntuació conjunta que va obtenir, ja ho diu tot…

      Abraçada!!

  5. Toni Martinez 22 de juliol de 2018 en 12:01 - Respondre

    Hola Ricard, jo vaig estar fa uns dies, i a mi si que em va agradar, realment no hem coincidi’t amb cap plat, haig de reconeixer però que la factura al final s’enfila una mica, però en el nostre cas penso que estaba justifica’t pel que haviem demana’t.
    Aixó si el servei una mica en rodatge, nosaltres vem esperar 10 min assentats a la barra, sense que ningú ens digues res i ja quan morts de gana va arribar la pastanaga vem flipar una mica.
    De totes maneres no em puc queixar, ja que hi va haver una confusió amb la reserva i tot i aixi ens van donar taula.

    • Ricard Sampere 22 de juliol de 2018 en 12:10 - Respondre

      Entenc que hi vas estar post inauguració com nosaltres… 🙂

      En el nostre cas, aquesta història del peix a pes i de la carn a pes (que en el cas del peix també practiquen a Marea Alta i a Estimar), ens fa una mica de mandra, perquè no podem evitar comparar els preus amb els reals.

      I ja en el meu cas concret, com persona molt cerebral i poc donada a les emocions forçades, amb la pastanaga, i dit de manera vulgar, “ja em cauen a terra”… 🙂

      En el nostre cas, creu i ratlla i segur que no va a la Guia… 🙂

      Salutacions i gràcies per passar per aquí…!!

  6. Toni Martinez 22 de juliol de 2018 en 12:21 - Respondre

    Si, va ser Post inauguració com vosaltres i Pagant com vosaltres tambè 😊😊
    A mi el tema del preu a pes també em tira enrere per la sencilla raó que no el pesan davant teu, peró aixó es una batalla perduda…, nosaltres de segon vem demanar els plats a preu fix, les espardenyes amb cansalada que estaban bones i va ser la recomanacio del cambrer #hazmecasocabronquetevoyajoderlapasta , i les gambes brasa, que estaban espectaculars, aixó si 10 eur la peça 😳,
    encanta’t de seguir al teu blog,
    Salutacions.

    • Ricard Sampere 22 de juliol de 2018 en 12:31 - Respondre

      Ja ho imaginava i he utilitzat la ironia amb el tema abans/després de la inauguració….

      El tema pes , tal com tu dius, és una batalla perduda… I t’explico una anècdota…

      Vam anar a Marea Alta amb el meu fill (quasi 30a i un professional del món del màrqueting/comunicació en una cadena d’hotels). I ens van portar un peix sencer que evidentment no vam veure com els pesaven. I a la factura va arribar de 1kg.

      Passats un dies, venia el meu fill a casa… I com faig sovint vaig comprar un peix sencer per a dos i al vaig fer al kamado amb una de les meves tècniques pijas… :). Presento el peix a taula i s’inicia el següent diàleg…

      Meu fill: ostres quina peix més maco….
      Jo: Quan diries que pesava en cru?
      Meu fill: I jo que sé…!! Ni idiea
      Jo: Compara’l amb el que ens vam menjar fa poc a Marea Alta
      Meu fill: quan pesava aquell
      Jo: 1 kg
      Meu fill: doncs aquest deu fer 1,200Kg més o menys
      Jo: No… Fa 800gr
      Meu Fill: ostres, com ens va aixecar la camisa….

      #noasefaltadecirnadamas 🙂

  7. jcreig 22 de juliol de 2018 en 22:32 - Respondre

    Molt bones.

    El pes dels animals o part d’ells, per molt honestos que siguin els venedors al restaurant, en un moment o altre et foten. Per a mi tampoc és una manera correcte de cobrar diners.
    El menú el veig molt normal, sense complexitats però a preu de cuina tècnica de nivell.
    M’agrada com el propietari i cuiner treballa els bolets a excepció del carpaccio, que això només és de bon producte i prou i aquí no es veu.
    No ho sé, massa car. Tenim massa bona oferta per llençar diners i dubto que el propietari i cuiner cuini en aquest restaurant, a l’estil de molts d’altres que només passegen.

    Una abraçada

    • Ricard Sampere 22 de juliol de 2018 en 22:44 - Respondre

      Si, tens raó i els mateixos dubtes tinc en ment…. El preu del peix a pes, és una manera de presentar un miratge al client… Li poses el preu de 100gr i sembla econòmic…. però desprès resulta que el peix feia 1Kg i 100gr… 🙂

      I just com dius… “Tenim massa bona oferta per llençar diners…”.

      No veig gens clar aquest projecte…

      Abraçada!!

  8. Anonim 24 de juliol de 2018 en 00:34 - Respondre

    Com a comparació, el “Txuletón de vaca vella” va a 7€ els 100gr a Al Kostat.

    El tema de vendre per pes, es algo molt anglosaxó, i aquests en saben molt de fer diners. Cap problema mentre t’ensenyin o et deixin triar la peça abans.

    • Ricard Sampere 24 de juliol de 2018 en 01:22 - Respondre

      Merci per l’aportació…..

      Llàstima que sigui anònima, però entenc que hi hagi por per diferents circumstàncies.

      De fet aquests dies he rebut un munt de comentaris per canals privats…. Però aquest món és una màfia i tothom qui té relació amb la restauració, té por de les anomenades “vaques sagrades” i dels seus bombers, que un d’ells a les poques hores contraprogramava tot i que sense tiquet 🙂

      Gràcies de nou!

  9. Pepa Lázaro 24 de juliol de 2018 en 01:41 - Respondre

    Aquest és el cuiner que va anar de rally per ahí, no? Sense patrocinador? Ah, clar!!! El patrocinen els clients. Ara ja tens el motiu de la inflada de compte 😉

    Salut!

    • Ricard Sampere 24 de juliol de 2018 en 09:36 - Respondre

      Però és molt guai eh?…. 🙂 🙂

      Fixa’t com somriu sempre ensenyant les dents amb naturalitat.

      Salut!!

  10. Frederic 24 de juliol de 2018 en 09:25 - Respondre

    El Petit Comité em sembla oblidable, però aquest em sembla més aviat inoblidable… quins preus!!

    • Ricard Sampere 24 de juliol de 2018 en 09:47 - Respondre

      Fixa’t que no he anat mai al Petit Comité. I bàsicament per mandra.

      Aquest és el Foment de la tonteria… Ahir em mirava el seu Facebook i posen fotos com per exemple dues llagostes vives… Com si fos una fita aconseguir dues llagostes vives…

      Però penso que hi ha tota una fauna que ni saben que es poden comprar llagostes vives o gambes bones. Vaja.. com si les gambes que et donen allà, fossin d’una altre raça que les que donen en altres llocs de bon nivell. I si a aquesta fauna els fots un bon embolcall, ja palotes total….

      El que si és curiós, són les partides que actualment es gasten els llocs en “comunicació”, repartint àpats a canvi de cròniques… I no ho trobo pas intrínsecament malament, doncs és una forma de publicitat… El que trobo fatal, és que tot aquest “puterio” que ho accepta… (si, si,… he dit “puterio”), vulguin simular que tot és magnífic i que no parlin de preus (per decència podrien demanar una carta) .

      Crec que el mateix Sorrós, en una crònica apagafocs, deia que allà es menja per 60-80 i amb un àpat complert (2 plats i postres), m’agradaria veure que s’ha de triar per quedar-se a la franja de 60. I tot això sense vi…

      • Frederic 24 de juliol de 2018 en 10:03 - Respondre

        El bonisme de les cròniques gastronòmiques és preocupant. S’ha d’escriure sempre amb respecte, però aquest respecte, sota el meu punt de vista, ha d’incloure els preus i, naturalment, tot allò que no funciona o que, simplement, no t’ha agradat. I no passa res! Un comentari negatiu escrit amb fonaments sempre aportarà al negoci. I aprofito per donar-te la raó amb allò de “han disfrutat??”. Però jo aniria més lluny i preguntaria directament “els hi han agradat els plats?” o qualsevol fórmula semblant. A un restaurant molt recomanable a la frontera de Sants i Les Corts, els amos ens ho van preguntar i van atendre amb atenció els nostres comentaris. Es bó escoltar als teus clients. Hauria de ser sempre així, crec.

        • Ricard Sampere 24 de juliol de 2018 en 14:28 - Respondre

          Tens tota la raó…. molt preocupant…. I estic totalment d’acord amb el que dius….

          Només voldria aprofundir amb el concepte de “escriure amb respecte”, em el sentit de que el “respecte”, és un concepte subjectiu i variant en funció de cada entorn i època…. Però això ja és un debat, que s’allargaria molt i surt de l’àmbit gastronòmic.

          Tret d’això, els que dius / diem, cau dins el calaix de les obvietats… I una obvietat, és preguntar tal com dius “els hi han agradat els plats?”. El “han disfrutat?”, és una estudiada estratagema, a la que el client li costa dir “NO!!”. I un cop ha dit si, ja has begut oli, i ja et tenen captiu…

          Fina i tot nosaltres 3aTaula, quan ho van preguntar, l’Esther no es va atrevir a dir el “NO”… Jo en canvi o mirava cap a un altre costat o jugava amb el telèfon… Però abans de dir “si”, muerto… 🙂

          En front d’aquesta mateixa pregunta i en la barra de l’Abellan, la meva resposta va ser “em tornarà la jaqueta?” que m’havien guardat a l’entrar… 🙂

          • Frederic 24 de juliol de 2018 en 14:50

            Hahaha, ho recordo, gran resposta!!

  11. Francesc 24 de juliol de 2018 en 14:55 - Respondre

    Divendres a la nit anavem directes a sopar-hi , tot i que no tenia reserva estava disposar a probar…pero nomès el simple fet de no veure la carta al carrer em va fer sospitar de que me la clavarien. Ens vam quedar al Mordisco i mes tard a fer la copa al Impur, en el sotano del restaurant. El local decorat estil classic japonés ens va semblar molt fred i en la carta no es reconeixia cap cockail clàssic,, Despres venia un cambrer amb aires de somelier i et recomenava coktels per convèncet de pagar 25€ x cap
    El més divertit era quan portaven el compte del sopar als que havien baixat a fer la copa, es miraven perplexos de la fava que els havien fotut. Queda clar que tot plegat es un invent per lucrarse amb el nom…

    • Ricard Sampere 24 de juliol de 2018 en 15:15 - Respondre

      No sé… crec que tenen prou rodatge empresarial com per saber maniobrar canviant i rectificant els disbarats que foten…. Però si van muntats en la supèrbia, això no pinta bé…

      Però és com si haguessin pensat un projecte per pillar babaus… I babaus en hi han al món, però que puguin pagar això, crec que molt pocs…

      Ja anirem veient (o llegint) xq a mi no em tornen a veure allà… 🙂 A més aquest crec que és una mica afillat del Fermi Puig, i ja seria el segon #ferminazo

  12. esther 24 de juliol de 2018 en 16:20 - Respondre

    llegit el post (m’ha agradat molt) i tots els comentaris (una lliçó)! merci 🙂

    • Ricard Sampere 24 de juliol de 2018 en 16:26 - Respondre

      La veritat és que estic content del post…. I els comentaris, solen ser on hi la la xixa…. 🙂

  13. esther 24 de juliol de 2018 en 16:21 - Respondre

    per cert, el càrrec de consicència el tinc una mica jo…. jaja…

    • Ricard Sampere 24 de juliol de 2018 en 16:27 - Respondre

      Una mica a mitges… 🙂

      Vaig triar el lloc per a provocar, però també sent conscient de que a tu t’agraden aquestes novetats…

  14. Bet 31 de juliol de 2018 en 16:48 - Respondre

    Hem estat un parell de vegades al Petit Comitè (l’última fa un any i mig) i ens va agradar molt. Sabíem quins preus pagaríem, però en vam sortir satisfets gràcies a l’elaboració dels plats i el bon producte.
    Quan vaig veure que obrien el Pur vaig pensar que seria un bon lloc però ara bé: veient la carta, les fotografies i els vostres comentaris ja vam comentar que claríssimament el descartem!

    Trobo una presa de pèl el tema dels preus a pes i també, tenint un pare que treballa al sector càrnic i amb molt bon paladar per a la carn, trobo els preus desorbitats.

    En fi, no he afegit gran cosa més a la resta de comentaris ja fets, només donar la meva opinió. Salut i bon estiu!!

    • Ricard Sampere 31 de juliol de 2018 en 17:38 - Respondre

      Hola Bet,

      M’alegro de llegir-te!

      En tot cas no és un lloc per gent com tu, jo i teus pares que sabem una mica de producte…. 🙂

      Entenc que per gent que ni entenen ni saben de preus, poden quedar embabucats allá…. Però precisament les “no elaboracions”, que ja presumeix el nom del restaurant, no són atractives, si comporten un sobre cost excessiu…

      En fi…. BCN és gran i sol haver-hi públic per tot

      Bon estiu també!!

Deixeu un comentari