Qui Sóc

Qui Sóc 2017-10-13T06:38:12+00:00

La gastronomia no deixa de ser una de les meves aficions i per això, vaig crear aquest bloc a principi del 2009, que inicialment era per donar “servei” als amics que em demanaven “on anar a sopar a BCN”.

Vaig als restaurants, com sempre he fet des de fa quasi 40 anys, un mínim de dos cops per setmana. Sempre acompanyat, fent fotos de manera discreta i sense demanar permís, pagant el compte i si després em ve de gust, escric el post. Mai em presento, ni sota l’excusa de demanar fer fotos, ni mai intimo massa, el que fa que en general ignori detalls com poden ser el nom del xef, el seu currículum i si la seva avia sabia de cuinar o no…

Aquest fet, que m’agrada remarcar, sé que molesta als que entren presentat-se en plan “li demano autorització per fer fotos, que li faré un reportatge“… I fins i tot molesta a algun responsable de restaurant que considera que escriure sense avisar, és com anar-lo a espiar. Però és el que sempre he dit… “A qui no agradi, dues pedres…”. En tot cas mai em veureu així 🙂

Això em permet fer els àpats de manera tranquil·la, sense masses interaccions amb els del restaurant i escriure el que REALMENT m’ha semblat el restaurant i el servei. Segur que em puc equivocar, però puc assegurar que reflecteixo el que he vist i no realitats paral·leles, com les que tenen lloc en els saraos de presentacions, convits a premsa, etc.

No critico massa les elaboracions dels plats. Potser perquè vinc de formacions acadèmiques complexes, sempre penso que el qui està a la cuina en sap més que jo, que tot i haver realitzat cursets de cuina, el meu nivell és el que és. Evidentment si em donen un plat cremat o en mal estat, ho diré, però molts detalls discutibles, no els comentaré, al ser criteri del xef. En tot cas si penso que un plat té excés d’algun determinat component que no és del meu gust, no el demanaré si torno.

D’alguns restaurants que publico, en sóc client i no puc evitar que em coneguin i reconec que en aquests cassos la meva opinió pot ser més esbiaixada… Però ja imagineu que no em puc disfressar, ni auto-castigar-me a no anar als que m’agraden i en sóc client, ni fer la injustícia de no parlar mai d’ells.

La majoria són de BCN ciutat, però en tinc bastants de la zona Cambrils i rodalies. Són els meus habitats naturals.

Sempre escric el que penso i en el cas de males experiències, puc publicar-les sense manies. Si vaig a un lloc anònim i el resultat és un desastre, és més que probable que m’oblidi d’ells, però en canvi no tinc massa pietat d’explicar misèries viscudes, en llocs en que setmanes abans han muntat tota una campanya, amb les típiques cròniques, totalment venudes. Llavors és quan no tinc cap mena de pietat i em guanyo les ires dels del restaurant, dels de l’agència que ho ha organitzat i de tots els titelles que han jugat el joc.

Per definir el que valoro positivament d’un lloc, ho enumeraré:

 

  • RQP
  • Cuina no massa “creativa”
  • Tracte adeqüat .. (ni massa enfarfegant ni tampoc desatès)
  • Ambient tranquil amb poc soroll

Agrairé qualsevol comentari, en el blog o al meu correu:
ricard ‘arroba’ restaurantscat.cat

* camp requerit

Si te ha gustado, comparte:
Share on FacebookShare on Google+Tweet about this on TwitterPin on PinterestShare on LinkedIn