Racó d’en Cesc. Un graó per damunt de la mitjana

/Racó d’en Cesc. Un graó per damunt de la mitjana

Racó d’en Cesc

Carrer de la Diputació, 201
www.elracodencesc.com
TEL.: 934 53 23 52

Hi han llocs que saps que seran un èxit abans d’anar, perquè a part de qualitat gastronòmica ofereixen el plus de bon servei professional, amb espai ampli i còmode.

Vaig tornar al Racó d’en Cesc, ara fa uns 8 mesos, desprès d’uns anys havent-lo oblidat i com em va sorprendre molt favorablement, el vaig proposar per publicar al QueFEM, que el van treure el passat gener.

D’entrada, podria donar la impressió de ser un lloc molt clàssic i un pel encarcarat, però aquesta sensació s’esvaeix en pocs minuts, així que es comença a gaudir del bon servei, de l’ambient, de les taules suficientment separades com per no haver-te de sentir partícip de les converses alienes, i d’una carta que, sense ser massa llarga, ja deixa entreveure que el sopar serà una festa.

Per anar obrint boca… 

A la carta hi trobem plats de cuina catalana, però també alguns amb tocs de fusió. Com a primers, ens vam decantar per uns tacos de galta ibèrica amb poma àcida i ceba de figueres, i uns espaguetis de bolets amb bacallà i faves a la llauna, amb uns tocs cruixents que van ser una de les sorpreses agradables del sopar.

Com a plats principals, a part dels suggeriments segons mercat, tenen una carta amb quatre plats de carn i quatre de peix. Ens vam decantar per la secció de peix i la tria va ser un peix d’escata al forn amb picada de romesco, que era borriquete. No sabia el nom en català i buscant per la wikipedia em surt angelina (Plectorhinchus mediterraneus), un peix de la família dels hemúlids. Només puc dir que va resultar espectacular. I l’altre plat demanat, va ser un rap amb salsa Thai i crema de iuca, també amb gran nivell.

La secció de postres ofereix algunes curiositats com el tiramisú de cervesa i parmesà, que resulta agradable i sorprenent, però també calia fer lloc per a l’excel·lent selecció de formatges que vam demanar i que encapçalava la carta de postres i que ens van suggerir maridar amb aquesta sorprenent cervesa artesana. Com ja he comentat, l’Edgar domina aquest tema i no és el primer cop que em sorprén… Una cervesa de 14º, amb IBU 13, amb notes que recorden un vi tipus Madeira..

De dreta a esquerra, dos catalans, un espanyo i un irlandés… Bon equilibri..!!

Com petits fours, roques de xocolata, arros i “peta zeta”

La carta de vins és realment completa, amb diferents denominacions d’origen que permeten triar de gust i amb bona representació de vins de proximitat. En aquesta ocasió em vaig deixar aconsellar pel sommelier… Només ho faig quan confio plenament amb els coneixements i amb el tracte personal (es a dir quasi mai 😂😂😂 ). Però l’Edgar, sommelier del lloc,  em dona confiança total i vaig poder comprovar en directe, els seus coneixements en un tast de maridatge de cerveses, tema en que també és un gran expert. Ens va suggerir el Vega Aixalà fet amb carinyena, de la DO Conca de Barberà, que va passar sense cap mena de dubte a la llista de vins desitjats. Pertany a l’anyada 2014, amb 12 mesos de criança en bòta de roure francès i producció limitada a 650 ampolles i és la primera anyada d’aquest vi. Prové de la vinya de Mas de Monné amb cultiu ecològic.

El Racó d’en Cesc, porta trenta anys obert, compta amb el xef Toni Romero al capdavant de la cuina i amb un servei de sommelier molt acurat a càrrec de Edgar Rodriguez, fins el punt que, a més dels típics maridatges amb vins, ofereixen un menú específic, harmonitzat amb cerveses artesanes de qualitat. El local disposa de sales privades amb diferents capacitats que permeten trobades de feina o familiars.

Just quan sortíem i anàvem cap al pàrquing, vam passar pel “famós” Mont Bar, amb la seva manca d’espai, la taula compartida, les mini tauletes, enganxades als tamborets i realment semblen planetes diferents, aquests dos llocs, en que els preus finals són equivalents… Però llocs com Mont Bar, que també tinc publicat a Mont Bar 2013, han aconseguit una aureola, en que sembla si no vas i fas genuflexió, no “entenguis de gastronomia”. I en tenim un munts d’aquests… Ka seva gràcia, sense desmeréixer que la cuina pugui ser  molt bona, rau en que permeten postureo, compartir platets i marejar la perdiu, fent veure que has sortit a sopar…

En resum, Racó d’en Cesc, és restaurant de molt bon nivell, amb servei professional, experimentat i alhora proper que, sense fer soroll, continua funcionant amb èxit i del qual Barcelona es pot sentir ben orgullosa ja que forma part de la seva història gastronòmica.

RESUM

  • Restaurant amb cuina de molt bon nivell
  • Servei àgil i professional
  • Com dic al títol, un graó pel damunt de la mitjana
  • Amb sommelier professional i sense fantasmades
  • Els seus maridatges amb cerveses artesanes, són modèlics
  • Molt recomanable
Si te ha gustado, comparte:
Share on FacebookShare on Google+Tweet about this on TwitterPin on PinterestShare on LinkedIn
By | 2017-10-12T12:56:57+00:00 2 de juliol de 2017|Tags: , , |25 Comments

25 Comentaris

  1. Pepa Lázaro 2 de juliol de 2017 en 08:34- Respondre

    Aquest peix és típic de la zona d'Andalusia, el diuen burro (o borriquete també) pel color gris de la pell.
    Això del menú amb cerveses no és per a mi però amb vins ja és una altra cosa, pel que dius i per les fotos sembla un lloc interessant.

    Salut!

    • Anònim 2 de juliol de 2017 en 08:45- Respondre

      El peix em va semblar espectacular…. Una textura tipus mero…. Em va encantar….

      Per mi el Racó d'en Cesc, és un dels llocs top a BCN, dins la categoria de confort, dos plats i postres….

      Juga en una lliga diferent dels de menús degustació, que per mi no són coses comparables… Jo puc gaudir en llocs com aquest, però també en menús degustació, sense massa gilipollada… Ja saps que m'encanten també Hisop i Alkimia…

      I ja sé que aquí també et poden oferir menú degustació i als altres dos pots anar a la carta… Però jo vaig amb la dita, "donde fueres, haz lo que vieres"… 🙂

      Salut!!

  2. Anònim 2 de juliol de 2017 en 13:02- Respondre

    Racó d'en Cesc, tal com tu dius, és lloc per anar sobre segur. Un lloc per anar a sopar, demanar primer i segon, sense que et maregin amb platets o menús de 10 serveis en que et passes més estona interaccionant amb els cambrers que amb els que t'acompanyen a la taula. I no soc cap taliban pel que fa a aquests menús, però cada cosa té el seu moment.
    Ara deu fer com un parell d'anys que no anem, però no tardarà en caure de nou.
    Abraçada!
    CarlesP

    • Anònim 2 de juliol de 2017 en 14:24- Respondre

      Hola Carles,

      Ja em direu quan tornis…. I ja sé que tu ets més obert als menús degustació, però saps també que jo no els faig cap fàstic, excepte quan "per guió", cal aplaudir cada plat… I saps que no soc massa de fingir…. 🙂

      Abraçada!!!

  3. Anònim 2 de juliol de 2017 en 18:53- Respondre

    jo no vaig tenir bona experiència al seu dia… però tornaré! m'has fet venir ganes… 😉 esther

    • Anònim 2 de juliol de 2017 en 19:46- Respondre

      Ostres…. Jo porto dues estades relativament recents i molt bé.

      Al sortir em deia el jr, que "feia temps no menjava tant bé…. "

      I té mèrit doncs sol renegar quan el compte passa de 50 per cap …. 🙂

  4. Joan Carles 2 de juliol de 2017 en 19:40- Respondre

    Gràcies per compartir l'experiència. Proposaré als sommelirs-urv d'anar-hi!!!!

    • Anònim 2 de juliol de 2017 en 19:48- Respondre

      Ja saps que encantat de que pugui ser útil…

      Espero no decebre en les expectatives… 🙂

  5. Albert Molins Renter 3 de juliol de 2017 en 06:53- Respondre

    Fa segles que no hi vaig. En tinc un record difós. Com d'haver menjat bé, però no excepcionalment bé. Caldrà tornar-hi.

    • Anònim 3 de juliol de 2017 en 08:04- Respondre

      Bon dia Albert!

      Ja saps q a mi em va més el sopar tranquil amb 2 serveis q el típic menú amb 10 serveis i 10 interaccions 😰😰. I aquest pertany a aquesta lliga… i dels 4 plats q vam demanar, dos van quedar pel record… Però entenc q en això hi ha una mica d'hatzar, ja que el mostreig de plats tastats, no és ampli…

      També M'ajuda a gaudir, quan em trobo amb in sommelier q respecto i em fio… I l'Edgard juga a Champions i amb estil planer que et fa sentir bé…

  6. Anònim 3 de juliol de 2017 en 06:58- Respondre

    just això em va passar a mi, albert… però com me'n fio molt del ricard, tornaré! 😉 esther

    • Anònim 3 de juliol de 2017 en 08:08- Respondre

      Una mica lligant amb el q he explicat a l'Albert, penso q tu ets més de platets i tastar… Però si vas amb l'Edu, ell s'acaba el q deixes… 😂😂.

    • comequetebebe 3 de juliol de 2017 en 08:35- Respondre

      jajaja…. això segur! i els meus pares, vaja jalons… però sí penso que el restu va tenir una època de baixon, pel què comenta diversa gent. crec que va coincidir a l'època que jo hi vaig anar i que ha tornat ara a estar a primer nivell. però penso que va tenir una època que no. perquè tot i jo no ser tant de plat plat, saps que a llocs així tb gaudeixo i allà no em va passar…. o va coincidir un dia de cuina correcte, però sense res a destacar… i hi vaig ganar amb l'edu i ell ara mateix ni recordaria que hi ha estat. no ens va marcar gens…

  7. jcreig 3 de juliol de 2017 en 08:09- Respondre

    Per a mi i qui m'envolta amb carinyo, és el nostre restaurant. El vaig veure néixer amb el Cesc al capdavant, actualment encara treu el cap de tant en tant, hi anàvem quasi a diari ja que erem molt a prop. Me n'alegro que sortíssiu satisfets, penso, com moltes vegades, el mateix. També és cert que ha anat evolucionant en positiu. La Sala està portada amb molta professionalitati sense pavaria. El fill, és un excel·lent enòleg. Una abraçada.

    • Anònim 3 de juliol de 2017 en 09:53- Respondre

      M'ha encantat la teva descripció "La Sala està portada amb molta professionalitat i sense paveria.

      Que hi han llocs en que la "paveria", els perd i pel que fa a mi, ja els passo a la secció fosca de la llibreta… 🙂

      I l'Edgar amb el tema vins i cerveses, és modèlic…

      Abraçada!!

  8. Interrobang 3 de juliol de 2017 en 09:35- Respondre

    Es tanta la confiança en la qualitat i cura en el tractament dels plats d'aquest restaurant que es l'únic lloc en el que m'he atrevit a dir que triessin ells els plats i el vi més adequat, i va ser tot un èxit. Ara fa molts anys que no hi vaig, encara hi havia l'Arnau Marco de sumiller (un crack).
    Una abraçada

    • Anònim 3 de juliol de 2017 en 09:57- Respondre

      Hola..!!

      Doncs quan en un lloc els dius "vosaltres mateixos", vol dir que la confiança , és total…

      De moment ho vaig fer en el vi…. 🙂

      Ja progressaré…. Però en molts pocs llocs, m'atreveixo al "tu mateix".

      Que tinguis bones vacances, que interactuem, de tant en tant…

      Abraçada!!

  9. Marta 3 de juliol de 2017 en 16:53- Respondre

    Ostressss….. molt bon record en tinc jo!!!!
    Només una vegada però vaig menjar de conyaaaaaa !!!!!
    I per no parlar del menjar….. És d'allò que cada cop es porta menys per Barna, espai entre taules, taula amb estovallesss i servei acurat.

    • Anònim 3 de juliol de 2017 en 17:01- Respondre

      Just… que no és lloc d'aquells que sembla que estiguis a la cua del racionament o apretats com xais (corders en el dialecte de la Ribera d'Ebre)…. I amb estovalles…!!

      Tu si que saps… 🙂

  10. Jordi Castaño 3 de juliol de 2017 en 17:41- Respondre

    Uf… Havia sentit parlar d'aquest lloc, però llegint ara el que dius i molts dels comentaris positius, hauré de fer bondat i anotar-lo a la llista. Brutal la pinta de l'Angelines aquesta, dels hemúlids de tota la vida… 🙂

    I nou tag… #sensepaveria

    Abraçada!

    • Anònim 3 de juliol de 2017 en 20:46- Respondre

      La "angelines", que venia a la carta amb el nom genèric de "peix d'escata", t'he de dir que és dels peixos bons que he menjat a la meva vida… Textura de mero… molt bo…

      I el tag, és molt bo i defineix al lloc perfectament….

      Abraçada!!

  11. Luisa Ramos 5 de juliol de 2017 en 09:09- Respondre

    M'agrada molt el Racó!. Quan vaig anar vaig sopar molt bé i molt bé de preu. Ja fa temps però guardo bon record!

  12. El Colador Chino 5 de juliol de 2017 en 10:08- Respondre

    Ostres! M'ha donat molt bona impressió! La cuina m'ha sorprés, tal com bé dius al post, prejutjava que seria molt classicota pero m'ha semblat molt interessant (en especial, els peixos). L'anoto per una ocasió hagi de quedar molt bé i en la que segur que ho faré.

    Bona crònica!

    • Anònim 5 de juliol de 2017 en 11:26- Respondre

      Si… és lloc per quedar bé…. 🙂

      I de l'altre vista, la que vaig publicar al QF, també tinc record de plats de carn molt ben aconseguits…

      Merci!!

Deixeu un comentari