Restaurant Informal. Bon lloc malgrat la zona

/Restaurant Informal. Bon lloc malgrat la zona

Restaurant Informal, ubicat a l’hotel The Serras, amb la cuina supervisada pel xef dels Tinars, és una opció recomanable per la zona de Passeig de Colom, amb els pros i contres de la zona.  

Restaurant Informal

Carrer de la Plata, 4

Web del lloc

Tel.: 931 69 18 69

Restaurant Informal entrada

Restaurant Informal

Feia molt de temps que el tenia a la llista de pendents i al ser agost i molts altres llocs de la llista de vacances, li va tocar el torn. Està dins del The Serras Hotel.

Avanço que el sopar a Restaurant Informal, va anar prou bé, amb bon producte i servei peculiar. Però vam sortir prou satisfets. Recordaré el restaurant com el sopar més car de la meva vida. I no pas perquè la seva factura fos elevada, sinó perquè a la sortida de Restaurant Informal, ens van assaltar amb el mètode de la estirada i em va volar el meu rellotge, que tenia un cost com el de 40 sopars per a dues persones.

De sempre he dit que no m’agraden massa les zones on les estadístiques de perill són superiors a la mitjana i ara encara ho puc dir amb més propietat. Foto del meu braç amb marques d’unglada, del puto ******* que ens va fer el «robatori amb violència» Esperem que no s’infecti 🙁

Restaurant Informal robatori

Parlem del Restaurant Informal i de la seva carta….

El menjar va ser bo, cuidat i ben presentat. El servei peculiar, però d’això en parlaré al final, en un apartat específic. La carta és curta, però amb coses que venien de gust.

Si això fos una crònica comprada, em caldria explicar bavejant que la cuina de Restaurant Informal, és de Marc Gascons i de l’estrella Michelin, que va obtenir als Tinars, a Llagostera. I conec el lloc de fa com 25 anys, quan encara tenia aire de masia. Però ja sabeu que passo una mica d’aquests temes i lloances. I de fet, no faig posts per encàrrec… 🙂

Un cop ens vam escapolir-nos de d’insistència que ens feia de maître, per tal d’encolomar-nos els ja repetitius còctels, vam demanar platets de la secció «per picar», per a compartir.

Que vam demanar a Restaurant Informal…

Unes sardines fumades, un parell de croquetes i un parell d’anxoves. Platets senzills, però que amb l’acompanyament de pa amb tomàquet, vam gaudir. Les croquetes, ens van desorientar una mica, ja que les valorem amb més cremositat, però com sempre dic no hi ha una cremositat «canònica» 🙂

Restaurant Informal sardines

Restaurant Informal croquetes

Restaurant Informal anxoves

També d’agrair que de plat de benvinguda a Restaurant Informal, servissin uns talls de llonganissa, que venien molt de gust. Molt millor que la ridícula pastanaga del Nandu, que ens van encolomar a Pur i que a més van cobrar-nos. A través del link anterior, podreu veure la pastanaga (de l’hort) del Nandu.

Restaurant Informal entreteniments

Com segons i ja cada un amb el seu plat, un tàrtar i un llamàntol , que va arribar tal com veieu a la foto. Els dos plats impecables i molt plaents.

Restaurant Informal tartar

Restaurant Informal llamantol

La carta de vins a Restaurant Informal, prou bé i amb referències de proximitat. Vam demanar un Finca Malaveïna, que com sempre és aposta segura. I tenien bones opcions de postres, de la que vam escollir el coulant, que ja avisaven que requeria temps. I va arribar un coulant de veritat, és a dir bo.

Restaurant Informal vi malaveïna

Restaurant Informal coulant

Conclusions i detalls del servei a Restaurant Informal

Plats molt ben cuidats, local agradable i per tant un d’aquells llocs que just quan surts, penses cap problema en tornar. I la sala és agradable i còmoda.

El servei a Restaurant Informal, molt correcte, ensinistrat, amable, però llunyà. No pas per actitud, sinó culturalment. I avanço pels maliciosos i malpensats, que era servei europeu.

Em fa molta mandra parlar en castellà, quan soc client d’un lloc. I més si el lloc vol lluir d’etiqueta local, com fan a Restaurant Informal. I el servei està ensinistrat de que en cap cas poden dir “no entiendo catalàn” i ha de fer veure que si. Però t’adones aviat de que no és així i com són prou empàtics els deixes anar alguna paraula en castellà de tant en tant, perquè sinó igual no sopes. 🙂

Em va fer molta gràcia, quan al final de l’àpat, després de pagar, ens van preguntar com havíem descobert el lloc. I vaig respondre que tothom el coneix, cosa que va com descolocar a qui ho preguntava. Li volia dir que fins i tot havia publicat Restaurant Informal, però vaig pensar que ni m’entendrien. El tinc publicat sense haver-hi anat, doncs el va escriure l’Esther en la seva faceta guest blogger.

Tot seguit arriba la pregunta de la nit a Restaurant Informal …. “Conocen los Guinards?”. Els tenen ensinistrats en un recorregut informatiu. I vaig contestar, en aquesta ocasió en castellà i amb tot paternal, tot i que esforçant-me en parlar un mal castellà:

“No lo diSes bien…” . “Se diSe Tinars”. “I si, lo conocemos y hemos sido clientes”

Ja com traca final, ens van explicar crec, que el “cuiner estrellat” venia els dijous a supervisar Restaurant Informal. Però no puc assegurar si ho vaig entendre bé, perquè entre nosaltres (discretament) enriulats i el tunejat aplicat al nom “Marc Gascon”, la cosa era difícil.

Restaurant Informal tiquet

Restaurant Informal preu

Resum de Restaurant Informal

  • Carta curta amb plats molt ben resolts
  • Servei amable, esforçat, però llunyà
  • RQP correcta, atenent on estàs
  • Malgrat les anècdotes que comento, cap problema en tornar-hi
  • Restaurant Informal està dins d’un hotel de nivell. El The Serras Hotel
  • Zona (actualment) no massa segura 🙂 Però això no es culpa d’ells.
Si te ha gustado, comparte:
Share on Facebook
Facebook
Share on Google+
Google+
Tweet about this on Twitter
Twitter
Pin on Pinterest
Pinterest
Share on LinkedIn
Linkedin
By | 2018-08-23T01:22:42+00:00 12 d'agost de 2018|Tags: , , |17 Comments

17 Comentaris

  1. juanito lee 12 d'agost de 2018 en 10:42 - Respondre

    encanta…. vs ricard 🙂 curiós… potser us vau trobar ??

    • Ricard Sampere 12 d'agost de 2018 en 11:50 - Respondre

      hahaha….. primer no ho pillava i després he caigut… En ocasions el miro per Twitter, però ara feia dies que no. I ara he vist que l’havia publicat.

      Segur que no ens vam trobar, doncs totes les taules eren de lluny i de fet tampoc sé quina cara fa. I tampoc hi havia ningú fent fotos de manera ostentosa….

      Ara que hi penso…. ves que no sigui el que em va estirar el IWC, just sortits del lloc…. 🙂 🙂

      Salutacions..!

  2. Tomàs Cortés 12 d'agost de 2018 en 10:43 - Respondre

    Ostres sap greu, l’altre dia sense anar més lluny va sortir una estranyada davant la porta de l’hotel, un client perd el seu rellotge, estava parlant amb algú a la porta i arriba un, els pregunta una cosa i un altre pel darrere passa corrent i fa l,estrabada, en total en vaig comptar 3 individus que sembla actúan en equipo. Tindrem que anar sense joies. Cuida l, esgarrapada. Salut

    • Ricard Sampere 12 d'agost de 2018 en 11:52 - Respondre

      Vaig llegir en un diari, que torna a estar de moda les estirades de rellotge.

      I no ho sabia…. Sempre soc dels que prenen precaucions, amb la cartera i el IPhone, però en el tema rellotge, no era conscient.

      I sort que no van aconseguir-ho amb el del meu fill. Un Hublot, que a més té record sentimental. Però ell va veure com m’estiraven a mi i va “agredir” al seu assaltant amb un cop de bossa a la cara i es veu que tenien pressa… 🙂

      Salutacions..!

      • Tomàs Cortés 12 d'agost de 2018 en 11:53 - Respondre

        Li contestas al Juanito Lee o a mi?

        • Ricard Sampere 12 d'agost de 2018 en 11:56 - Respondre

          Una errada…. ara ja t’he respòs a tu….. 🙂

  3. Tomàs Cortés 12 d'agost de 2018 en 12:01 - Respondre

    Tot plegat una llàstima, primer perquè no es el primer cop davant d’aquest hotel i no prenen cap mesura i segon ja no pel valor sentimental o econòmic, és que al final algú es rebotarà i haurà una desgràcia

    • Ricard Sampere 12 d'agost de 2018 en 13:02 - Respondre

      Penso que són coses que passen a totes les capitals i darrerament a BCN, amb més força…. L’efecte Colau i els seus compinxes, no és positiu per la BCN que jo voldria… Però hi han a la BCN actual, un munt de coses que no funcionen i tot per culpa d’aquesta apologia al ser «potul» que els va a tota aquesta colla…

      Però si la gent ho ha votat, vol dir que ja els agrada aquest populisme…

  4. José Febrer 12 d'agost de 2018 en 15:10 - Respondre

    Hola Ricard te leo y me gusta. Tu criterio me parece razonable y honesto. Tengo un pero. Haces demasiadas menciones a q no te paga nadie por escribir y q eres muy independiente a la hora de hacer tus crónicas gastronómicas. Pero lo cortés no quita lo valiente y me parece q lo eres (criticar a Jubany es como criticar a Guardiola) No dejes de escribir el blog q me nutre de información culinaria. Un saludo. Sigue así!

    • Ricard Sampere 12 d'agost de 2018 en 17:50 - Respondre

      El problema és que la majoria de cròniques i encara més el rollo influencers, estàn alterades. Ja veus que no pot ser que tot sigui “una meravella”. Jo mateix escric en un suplement d’un important diari i la política, és NO acceptar cròniques que no siguin “molt positives” i m’he empassat bastants tiquets, al veure que allò no ho publicarien.

      Potser si que em passo a l’hora de pregonar que soc independent. Però al ser ‘rara avis’, crec que cal remarcar-ho…

      Pel que fa a criticar el Jubany (m’agrada la comparació amb el Guardiola 🙂 🙂 ) no hi tinc cap problema. En aquests aspecte soc molt ateu i no crec en Déus, tal com els volen vendre. La gent tenen por a aquests Déus fins al punt que quan vaig publicar el Pur de Jubany, vaig rebre un munt d’aprovacions per privat, dient-me que en públic no s’atrevien… I no tots eren del món de la restauració…

      Jo com a molt m’exposo a una expulsió si hi torno (com el cas del Fermí Puig), però això no és problema per mi. El suc i els riures que he tret de l’expulsió del Fermí Puig, no es paguen en diners… 🙂

      Gràcies per passar per aquí i per donar la teva opinió…

      • esther Meya 12 d'agost de 2018 en 21:44 - Respondre

        eppp, nois, al meu pep ni tocar-lo!!! 🙂 en serio, jubany no li arriba al guardiola ni al turmell!! jo tb sóc atea, ergo, repartir a dojo, a qui calgui! molt bona crònica!

        • Ricard Sampere 12 d'agost de 2018 en 22:08 - Respondre

          I jo més ateu que tu….. 🙂 🙂

          • esther 13 d'agost de 2018 en 10:05

            jaja… cert! 🙂

  5. Pepa Lázaro 12 d'agost de 2018 en 21:01 - Respondre

    Vaja, em sap molt de greu l’atracament i sort que esteu bé, llevat l’esgarrapada. No era conscient del perill d’aquesta zona.
    Del tema gastronòmic, sembla que ja va fent menys mandra entrar als restaurants dels hotels, que fins ara només semblaven un lloc exclusiu dels clients allotjats.

    Salut!

    • Ricard Sampere 12 d'agost de 2018 en 22:12 - Respondre

      Estem bé i les esgarrapades (m’en van fer més d’una), són danys col·laterals…. 🙂

      I si que cada cop hi han més hotels que ofereixen bon restaurant, recalçant-se en algun cuiner famossillo….

      Vam menjar molt bé, però tal com explico amb un servei una mica peculiar… No em faria res tornar-hi, però segurament no tornaré…

      Salut!!

  6. Jordi Castaño 3 de setembre de 2018 en 16:50 - Respondre

    Ja sé que tard en escriure, però és el que té el mes de descans dels que encara treballem per mantenir a dròpuls i jubilats… 😉

    A qui se li acut anar un mes d’agost per ple centre turístic de Barcelona, què és el gran aparador de carteristes i gent de malviure?

    No s’aprecien gaire les dimensions dels plats principals, però s’intueixen justetes. És així?

    Abraçada!

    • Ricard Sampere 3 de setembre de 2018 en 17:00 - Respondre

      No imaginava que els carteristes es fixessin en un pobre jubilat d’aspecte menestral… 🙂

      L’únic que m’alegra és que poc profit en van treure… després dels accidents que havia patit el pobre rellotge….

      Els plats principals eren desiguals…. el meu pot semblar petit, però és que l’ou era molt gran… El que si era petit era el llamàntol, que ja ho imaginàvem pel preu. I a més la cambrera ens va avisar … Però quan un plat de llamàntol (i era bo!), costa menys que un filet, ja pots imaginar la quantitat que arribarà…

      En tot cas, el lloc globalment està bé…

Deixeu un comentari