Rilke. No em vaig sentir austrohongarès, però em va agradar MOLT

/Rilke. No em vaig sentir austrohongarès, però em va agradar MOLT


Una novetat de 2017 a BCN, que per lògica hauria de convertir-se en un lloc de referència. La seva escenografia s’ho val i la cuina és de bon nivell.  

Rilke

Mallorca, 275, entresòl

www.rilkebcn.com

Tel.: 937 64 89 52

Quan vaig llegir les primeres cròniques d’alguns “escrividors professionals”, amb tota mena de detalls sobre la decoració i amb frases altisonants com el títol “La vieja Europa o cómo sentirse austrohúngaro”, així com les explicacions sobre el nom del lloc inspirat en el poeta Rainer Maria Rilke, vaig pensar que com en tantes ocasions, marejaven la perdiu, descrivint excitacions varies, per fugir d’estudi i no enfangar-se (o en –sorrar-se) 🙂 🙂

Però recentment he estat en dues ocasions i he de reconèixer que el lloc val la pena i la sala és de lo millor que pot oferir la BCN actual a nivell de restauració. I la cuina té nivell i l’assessorament del xef de Gresca, que ja ens dona idea de l’etil que trobarem.

El primer cop que vam anar ara deu fer un mes, ja el volia publicar, però com els companys de 3(o+)aTaula, també volien anar, m’he reservat la crònica pel dia que la féssim conjunta. I per tant les fots que publico aquí, no coincideixen amb les del dinar conjunt que trobareu al link. També dir que les següents fotos, són d’un sopar i la llum artificial, no ajudava massa 🙁 Corresponen a una cecina que vam compartir i un excel·lent arròs de peix de roca, que tot i ser sopar, vaig demanar sense manies.

En resum, que es tracta d’un lloc que promet molt i la lògica ens diu que hauria de triomfar, i això pren més força quan fas la comparativa d’aquest lloc relaxant, elegant i amb bon servei, amb d’altres que trobem a BCN, amb incomoditats quasi de jutjat de guàrdia, pagant un cost del mateix ordre de magnitud.

Però el problema, és que hi ha molt de públic, que ha perdut el concepte del que hauria de ser un restaurant. Potser els anys de crisis, ens han acostumat al soroll i a les incomoditats i molta gent de les darreres generacions, s’ha criat dinant o sopant amb el TV en on, de tal manera que ja no saben menjar sense soroll i crits de fons.

En fi, que desitjo llarga vida a Rilke i que mantingui com a mínim el nivell actual. Us el recomano sense cap mena de dubte.

Si voleu veure les fotos de tots els plats, així com el tiquet i el punt de vista, global, feu clic al següent link:

Si te ha gustado, comparte:
Share on Facebook
Facebook
Share on Google+
Google+
Tweet about this on Twitter
Twitter
Pin on Pinterest
Pinterest
Share on LinkedIn
Linkedin
By | 2018-02-04T11:20:28+00:00 4 de febrer de 2018|Tags: , , |8 Comments

8 Comentaris

  1. Pepa 4 de febrer de 2018 en 21:49 - Respondre

    Austrohúngaro amb menjar mediterrani pel que veig. :-DDDD

    Salut!

    • Ricard Sampere 4 de febrer de 2018 en 22:21 - Respondre

      Bueno… lo de Austrohúngaro, ho deia el Sorrós, que crec s’ho va copiar del Regol…. 🙂

      Però el lloc està realment bé… i tot i que ja saps que no soc massa propens a les pijades, aquest lloc ens va agradar…

      Salut!!

  2. Jordi Castaño 5 de febrer de 2018 en 00:09 - Respondre

    Sense voler polemitzar ni iniciar cap batalla ni controversia i menys en “blog ajeno”, té el mateix cost que (per exemple) el Suculent, en el que la cuina pot estar a un nivell similar, i que de fet està, i tots tres hi coincidim, però que ni de conya arriba al comfort de sala d’aquest que publiques avui.

    Abraçada!

    • Ricard Sampere 5 de febrer de 2018 en 11:23 - Respondre

      Poca polèmica muntarem, quan els dos ho veiem igual… 🙂 🙂

      I no tant sols Suculent… podem parlar de Mundana, Mont Bar, Capet… o fins i tot pagant més en algun d’ells, el tema comoditat, privacitat, espai, no té res a veure…

      Però el dubte que em queda, és si els preus de Rilke són sostenibles, doncs ho trobo econòmic en funció de les despeses que deu comportar el local per lloguers, manteniments, personal, etc. Em dona la sensació de que es tracta d’un projecte potentat, en que actualment treballen a pèrdues, i pensant en el futur.

      I ves a saber que el negoci futur, no estigui en events i la cocteleria… En resum, que no pot ser que el cost sigui el mateix que Suculent, quan allò és un antro… I tampoc crec que Suculent i els altres que he esmentat, lliguin els gossos amb llonganisses, doncs tu i jo (a diferència dels cuqui-instagramers del todo-gratis), sabem el que costa tirar endavant una empresa, amb totes les despeses que el públic no veu i alguns ni imaginen.

      Abraçada!

  3. pipo perez peluquero 8 de febrer de 2018 en 11:21 - Respondre

    Vi tus comentarios y fui ayer. Me gusto no solo lo que comí sino también el entorno que coincidiendo contigo, lo considero importante. Basta ya de bistrots incómodos aptos solo para faquires!
    Cierto que si vas gente joven de los que comen buena cantidad, aquí se quedaran con hambre pues los platos son justitos.
    Tiene coña la entrada. Si no lo sabes estas un buen rato buscando donde esta el restaurante pues te esperas eso… y no un portal con una placa.
    Abraçada

    • Ricard Sampere 8 de febrer de 2018 en 19:45 - Respondre

      Tens raó Pipo…. El primer cop que vaig anar, venia del passeig de Gràcia i em vaig passar de llarg…. I sort de Google Maps, que vaig acabar trobant el lloc. Al que havia quedat amb mi i que va arribar més tard, ja el vaig advertir… “en front de la Tagialtella”… 🙂 🙂

      Però el lloc és agradable i còmode…

      Abraaçada!!

  4. pipo perez peluquero 8 de febrer de 2018 en 11:39 - Respondre

    Por cierto acabo de comparar vuestra factura y la de P. Regol y en solo 3 meses han dado una buena subida a los precios de la carta.

    • Ricard Sampere 8 de febrer de 2018 en 19:49 - Respondre

      Suposo que vols dir que has comparat la nostra factura, amb la foto de la carta que mostra el Regol… Doncs ell rarament mostra factures 😂😂😂.

      Dit això, suposo que si han augmentat preus

      Abraçada!

Deixeu un comentari