Via Veneto. Molt a prop de la perfecció…

/Via Veneto. Molt a prop de la perfecció…


Via Veneto és un dels restaurants dels que BCN pot lluir. Amb un servei de sala impecable i un ventall de plats que combinen l’oferta més clàssica , amb altres d’aires més innovadors, però sempre amb excel·lents elaboracions.   

Via Veneto

Ganduxer, 10

www.viavenetobarcelona.com/

Tel.: 932 00 72 44

Via Veneto-sala

Via Veneto

Via Veneto, és el lloc que volia publicar avui. I em fa una mica de vergonya, fer-ho, sense mostrar el meu rebuig a la situació actual, com si fos un vulgar gastrocanapero que viu en un mon paral·lel. Per tant, mostro el meu rebuig i a qui no li agradi, ho té fàcil, no passant per aquí. Tot el meu despreci a tothom qui no vol veure que aquesta situació és aberrant…

Via Veneto ha estat un lloc màgic a BCN. I després d’aquesta darrera visita, em va passar pel cap, que com és que havia estat tant de temps sense anar-hi, doncs ja deu fer 8 o 9 anys del darrer cop. El retorn ha estat amb motiu d’una celebració amb el meu fill, relacionat amb un objectiu personal meu . I evidentment, el lloc, va fer els honors.

I que sorprendre constatar que es mantenia intacta la professionalitat i savoir faire del servei. I no em refereixo pas a detalls anecdòtics que la gent expliquen exciteds com la famosa taronja a l’estil Via Veneto o la cerimònia de l’ànec “à la presse”, per esmentar dos exemples. Sinó a detalls quasi imperceptibles i alguns tant subtils que ni són demostrables, que et deixen admirat.

Plats escollits

Vam mirar la carta i en concret el full addicional de suggeriments. Curiosa la coexistència de plats de caire molt clàssic amb altres de tendències més recents. I ens vam decidir pels pèsols de llavaneres i per les múrgoles, ambdós plats de la secció suggeriments del dia. No vam fer el nostre habitual compartir, però cada un va tastar el plat de l’altre.

Les preparacions, dels plats són complexes i d’alta cuina. I sense que m’interpreteu malament, no coincideixen del tot amb els meus gustos que estan més encarats als sabors més purs… Però això no treu que sàpiga fer una extrapolació i valorar tots els seus mèrits.

Com plats principals, jo vaig demanar un bacallà skrei, que va ser com un cop de cor, ara que està en temporada i que oferien en la secció suggeriments, mentre que el meu fill va optar per uns filets de moll desespinats amb el seu consomé a la soja de coreà, amb llenques de ceba de figueres a la brasa. Els dos plats impecables.

Vins i postres

El vi va ser una carinyena de la DO Empordà, el Comabruna Espelt. Un cop més vaig referendar el meu gust pels monovarietals de carinyena. No cal dir que la carta de vins que tenen, és espectacular.

Abans de les postres, vam compartir una selecció de formatges. I tot seguit les dues postres escollides que qui feia de cap de sala, ens va suggerir, portar-los compartits en dos serveis.
En concret la poma de Girona en textures, amb gelat i pa de pessic de iogurt persa i els bunyols de xocolata i avellana amb vel de cacau i gelat Thai.

I evidentment el preu de tot aquest conjunt, no pot ser econòmic, doncs hi han una sèrie de costos que no cal enumerar, però que influeixen en la factura. I també vam escollir dos primeres, de caprici de temporada, amb preu una mica superior a la mitjana de plats.

RESUM

  • Sense por a equivocar-me, asseguraria que l’equip de servei, és de llarg el més professional de BCN
  • Local i posada en escena impecables
  • Elaboracions complexes i molt ben aconseguides
  • El cost no és econòmic, ni pot ser-ho amb tot el que comento
  • Un dels restaurants de que BCN pot sentir-se orgullosa
Si te ha gustado, comparte:
Share on Facebook
Facebook
Share on Google+
Google+
Tweet about this on Twitter
Twitter
Pin on Pinterest
Pinterest
Share on LinkedIn
Linkedin
By | 2018-03-24T20:24:00+00:00 25 de març de 2018|Tags: , , , |12 Comments

12 Comentaris

  1. Pepa 25 de març de 2018 en 11:41 - Respondre

    Sense dubtes per una celebració especial.

    El divendres vam arribar al punt d’inflexió. Ara es bellugarem.

    Salut!

    • Ricard Sampere 25 de març de 2018 en 11:57 - Respondre

      En aquest cas era un tema personal… 🙂

      Salut!

      • Olivier 8 d'abril de 2018 en 10:35 - Respondre

        Et van agradar els postres? Vaig demanar els mateixos que tu i em van decepcionar algo comparant amb el nivell dels plats…

        • Ricard Sampere 8 d'abril de 2018 en 17:13 - Respondre

          Ostres… ara em poses en un dilema…

          Jo soc molt poc de postres i zero de dolç. Fins al punt de que si algun dia que estic fotut de l’estómac, em prenc unes herbes i poso sucre, no les aguanto ni 5 minuts 🙁

          Demano postres, només per allargar la “cermonia del sopar”, quan el sopar ha estat exitós o per allargar la conversa…

          Els vaig trobar correctes, però rarament trobo en unes postres, res a destacar…

          Ja veus que no et puc dir ni blanc ni negre….

          Gràcies per passar….!

  2. Tomàs 26 de març de 2018 en 09:35 - Respondre

    Es un dels pocs per no dir el unic que conserva les arrels d’aquells restaurant a l,estil francés amb pedigrí. Tens que anar encara que no celebris rés, , un imprescindible. Bona semana santa

    • Ricard Sampere 26 de març de 2018 en 09:54 - Respondre

      Just ben definit….

      Feia temps que no anava, en tenia bon record, però fins i tot he sortit crec, amb millors sensacions… Però no sé definir si ells han millorat, o l’entorn de restauració i en concret el servei, està passant en general hores baixes i llavors ells brillen més.

      Bona setmana santa tb!!

      • Tomàs 27 de març de 2018 en 19:05 - Respondre

        Ells es mantenen com sempre ni millor ni pitjor, amb un servei de sala perfecte on encara hi han molts plats que s,acaban devant del comensal, Ara que es época de taronjes, es un plaer veure com el cambrer pela la taronja amb forquilla i ganibet servin els grills totalment nets sense cap pell. Ni els mes estrellats de BCN tenen personal així

        • Ricard Sampere 27 de març de 2018 en 21:38 - Respondre

          Ja tens raó ja….

          Està a un altre nivell el servei de sala

          Salutacions!

  3. esther 26 de març de 2018 en 20:27 - Respondre

    quina bona pinta tot!!!!!

    • Ricard Sampere 26 de març de 2018 en 22:36 - Respondre

      Jo em vaig triar les múrgoles… i estaven molt, molt bones…

      I les fotos, suposo que per tema llum, no fan honor als plats..

  4. Jordi Castaño 3 d'abril de 2018 en 20:20 - Respondre

    Mataria ara mateix per uns pèsols amb tòfona com aquests… I per les múrgoles també, que collons…

    Quan vaig estar ara fa uns anys, el que més em va impressionar sense cap mena de dubte, va ser l’impecable servei que tenen. La cuina, potser ja la pressuposava.

    Quin festival!! Enhorabona i abraçada!!

    • Ricard Sampere 8 d'abril de 2018 en 17:08 - Respondre

      Ostres Jordi… aquest comentari teu em va passar per alt.

      Totalment d’acord amb el que dius, del servei i de que la cuina ja un s’imagina el nivell abans d’entrar…

      Abraçada!!

Deixeu un comentari