Xavier Pellicer #masdelomismo :)

/Xavier Pellicer #masdelomismo :)

Xavier Pellicer Restaurant, no deixa de ser un spin off de l’estrella fugaç Celeri (tot un rècord de temps, entre guanyar una estrella i xapar). Molta filosofia bio, eco, però amb #mucho_ruido_y_pocasnueces.

Xavier Pellicer

Provença 310

www.xavierpellicer.com

Tel.: 935 259 002

Xavier Pellicer entrada

 

Xavier Pellicer

Penúltim restaurant visitat pels 3(o+)aTaula d’aquest 2018. I aquest cop la tria va ser feta per l’Esther i el post l’ha escrit el Jordi. Deixar clar que a mi NO em feia cap il·lusio anar a aquest lloc, però escollim per torns. Al post conjunt podreu veure la visió general, amb les fotos i tiquet, mentre que aquí intentaré algunes reflexions al voltant del Restaurant Xavier Pellicer.

Avanço per situar-nos, que la puntuació que va obtenir el restaurant a partir de les 12 valoracions, que puntuem de manera independent els tres, va ser baixa. Tant baixa que NO apareixerà en la nostra propera Guia d’hivern.

Recordeu que la podeu descarregar lliurement, en la versió Tardor, fent clic aquí.

Realment m’agrada puntuar llocs com Xavier Pellicer Restaurant?

Aprofito per dir-vos que no m’agrada puntuar. Potser perquè és la part que més m’emprenyava quan feia activitats docents. Però quan vam decidir el projecte 3(o+)aTaula, va guanyar l’opció de puntuar. Dic tot això, perquè la «nota» de Xavier Pellicer Restaurant, ha estat un 5,9. I aquest és un resultat molt baix si el compareu amb d’altres restaurants publicats.

Tot i que no em va convèncer el lloc i que sé que no hi tornaré, un 5,9 em sembla molt baix i permetria filosofar molt sobre el tema. Però és el resultat que va sortir. Si voleu saber els factors que valorem, feu clic al final de la crònica en la imatge “Qui soc?.

Soc fan i crec en els  productes Eco, Bio, etc?

Clar que en soc fan. Com també soc del Barça. Però sense fanatismes o talibanismes. Seria molt bèstia estar en contra, quan és una tendència prou important i creixent arreu.

I és que ja de fa temps, intento comprar directament a productors que sé són respectuosos amb les produccions. Intento consumir productes de temporada i de relativa proximitat. Però d’això no en faig la meva vida ni vaig predicant el tema cada dia.

La diferencia entre molta gent que segueixen aquesta filosofia i els que ho fan amb ostentació, com aquest lloc, em recorda altres situacions. Per exemple, no és el mateix anar en bicicleta, amb el convenciment de que és un transport sostenible, que anar de ciclista altiu, que mira a la resta amb el despreci de que no «salven al món».

I això és el que perceps a Xavier Pellicer Restaurant. Fins i tot té clients amb la devoció de fidels deixebles. I tampoc la cosa té tants secrets. Són més que coneguts els distribuïdors que et fan arribar aquests productes a porta de restaurant. I des de Mercabarna

Xavier Pellicer proveidor

Ho comento, perquè quan vaig publicar Celeri, va sortir algú de la guàrdia pretoriana d’en Pellicer, dient-me, que no tenia ni idea d’on comprava les coses… Doncs a qualsevol dels Hortec’s de torn

Tornem amb el servei de vins….

Sabeu que en el tema vins tinc les meves fòbies.  Vull trobar vins de proximitat, però també poder escollir, l’estil que em vingui més de gust. Està molt bé que una carta tingui un bon ventall dels vins anomenats «naturals». Però tampoc és qüestió d’obligar al seu consum, per absència dels altres. La carta de vins de Xavier Pellicer, ja us imagineu que tendeix a aquesta direcció. Però també he de dir que la selecció que tenen és prou bona.

Vam triar un vi que ja coneixíem. Són aquells vins que qualifiques de «curiosos», que fa gràcia tastar, però que amb altres opcions a l’abast, tampoc serien l’elecció.

Xavier Pellicer vi

I tornem als cambrers de vins….

Vist l’estil de la casa, ja es veia venir com aniria. Suposo que pensen que com  la carta de vins és «poc coneguda», provocarà que demanem consell. Quan no demanes consell i dius portin el sumoll Perill Noir de Clos Lentiscus, en lloc de fer el que toca, et surten amb un,,,

Xavier Pellicer cambrer

I això és REALMENT OFENSIU. O potser es pensen que el triem jugant a daus?. O que el triem per preu?. Però el pavo… (si, si…. he escrit pavo), no en va tenir prou, sinó que a mig dinar, va tornar a aparèixer, insistint en si el trobaven rar. Però crec recordar que vam passar d’ell…

I els plats que serveixen a Xavier Pellicer?

Doncs ja ho veureu al post conjunt. Tal com em dit tot eco, bio, etc. Amb alguns noms d’aquells que fan una mica de vergonyeta… El Pollastre de la Marta i el Martí, El Mató de Can Claperol.

Xavier Pellicer parella

I el que em va arribar al plat (vaig demanar el pollastre de la parelleta), va ser aquest mig pit (ves que no sigui 1/3!)  de pollastre, a 17,50€. Suposo que cocció a baixa temperatura i toc de planxa final..

Xavier Pellicer pollo

I els vegetables que són la pedra angular del lloc, ja imagineu. Bon producte, que això no ho discuteix ningú, tunejat amb diferents estils d’encurtits. A uns agradaran, a altres no…. En tot cas i segons el meu criteri, marca més la curiositat, que no pas la satisfacció intrínseca.

Per últim, una curiositat amb les postres a Xavier Pellicer. No tenien alguns de la carta i van proposar suflé de yuzu…

Xavier Pellicer souflé

Només en va demanar l’Esther, però sempre insisteix en que en tastem. Per no fer un lleig, sempre agafo una cullerada. I em va venir al cap un sabor molt antic. Exactament el d’aquests caramels vintage. En conseqüència, ja veieu que sense saber-ho, ja fa anys que prenia yuzu 😅.

Xavier Pellicer caramels

 

Punt de vista global de Xavier Pellicer, per part del grup

Si voleu veure les fotos dels plats, el tiquet i el punt de vista, global, feu clic al següent link:

I per acabar i com és habitual, si voleu veure els criteris…

Si te ha gustado, comparte:
Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter
Pin on Pinterest
Pinterest
Share on LinkedIn
Linkedin
By |2019-01-11T12:55:55+00:0016 de desembre de 2018|Tags: , |10 Comments

10 Comments

  1. esther 16 de desembre de 2018 en 17:16 - Respondre

    jajaja…. no recirdava els caramels, cert!!! quina cosa més acid horrible!!! la foto de la parelleta, encara dic ara….

  2. esther 16 de desembre de 2018 en 17:30 - Respondre

    ainsss. el p….. corrector! “recordava” “àcida” i “ric”

    • Ricard Sampere 16 de desembre de 2018 en 17:35 - Respondre

      Volia una imatge d’una parelleta més catalaneta, però això és el que vaig poder trobar….

      En tot cas, un dinar gens satisfactori…. Sort que entre els tres ja ens muntem la conya…

  3. Pepa Lázaro 16 de desembre de 2018 en 17:43 - Respondre

    Oooooh!!! Fa anys que no veig aquests caramels però recordo la seva acidesa, m’agradaven molt!! :-DDD

    Comprar productes de proximitat té a més a més l’avantatge que es redueixen embalatges. Cadascú ha de contribuir amb la sostenibilitat d’aquest món en la mesura de les seves possibilitats, si volen que la humanitat continuï.

    I tornant al tema menjar i beure, no em generes gaires ganes de visitar al Pellicer i companyia 😀

    Salut!

    • Ricard Sampere 16 de desembre de 2018 en 18:03 - Respondre

      Jo soc molt aficionat a comprar coses de proximitat. I quan vivia al Vallès ho tenia més fàcil que ara…. Vull dir que en aquest aspecte tots estem d’acord.

      Altre tema és convertir-ho en una mena de religió, quan en realitat no deixa de ser un reclam, per poder col·locar, producte a preu exagerat i fer-ho en plan de salvar el món…. Com aquells ciclistes que van apartant a la gent de les voreres a toc de campana i pedalant altius…. 🙂

      Salut!!

  4. Jordi Castaño 16 de desembre de 2018 en 17:56 - Respondre

    Sincerament, pensava que hauries fet l’escandall del teu plat del #fuckingpoyo. No arribarà a superar mai les sardines de la Barra del Abellán, però s’aproparà bastant.

    Al final, aquests dinars, sense ser satisfactoris gastronòmicament parlant, són els que més recordem per les seves anècdotes… 🙂

    Abraçada!

    • Ricard Sampere 16 de desembre de 2018 en 18:09 - Respondre

      Es que el meu #puto_poyo, tenia tela….

      Però tens raó que aquests dinars aporten anècdotes positives. Que per menjar bé, tots tenim llocs al cap i alguns de ben propers.

      En el fons, aquesta és l’oportunitat de riure d’aquests llocs (i dels seus deixebles), doncs de manera personal mai aniríem.

      Abraçada!!

  5. Frederic 17 de desembre de 2018 en 10:26 - Respondre

    Acabo de llegir a l’Ara una entrevista amb el XP on diu que després d’haver-se submergit en l’agricultura biodinàmica, el seu objectiu és “enriquir cada plat amb l’energia, la lluna i les estrelles”. Estic a punt de plorar.

    • Frederic 17 de desembre de 2018 en 10:29 - Respondre

      Perdó, volia escriure “amb l’enerfia del sol, la lluna i les estrelles”.

      • Ricard Sampere 17 de desembre de 2018 en 18:11 - Respondre

        Déu nos en guard!!!

        No sé si cal riure o plorar…

        Ja sembla la figura del predicador i els que l’adoren… I vist en directe, veus a gent que el mira com un Déu.

        Un bon exemple d’embaucador…. 🙂

Deixeu un comentari