Agreste, fins no fa gaire conegut com Mala Hierba, és un restaurant sorprenent i ben recomanable. Amb un local acollidor i amb encant. Actualment ja és una realitat, amb  cuina de molt bon nivell. El servei és amable i professional. l’únic handicap, és el no ser massa cèntric

Agreste

Calle Funoses Llussà 2 (Teixonera)

www.agreste.cat

Tel.: 932 13 50 05

Mala Hierba

 

Agreste és el nom que ara porta el que coneixíem com Mala Hierba. Res a variat tret del nom i pintar una mica la façana. La mateixa bona cuina, la mateixa amabilitat i la mateixa satisfacció.

El canvi de nom, crec que va ser degut a problemes burocràtics a l’hora de registrar-lo. Però no sé més i ja sabeu que soc poc d’anar a fer «entrevistes».

Agreste és un lloc dels que m’agrada. I quan dic això s’ha d’interpretar com un lloc en el que ofereixen, coincideix amb els meus gustos. Plats originals, bons i sense (aparentment) excessives manipulacions. Fins i tot m’agrada el públic que tenen, però això és difícil de resumir aquí.

La sola pega és la de trobar-se al lloc que es troba i que les tres vegades que he anat, m’obliga a arribar en bus o en metro. No s’intueix cap pàrquing proper. Però és que si existís pàrquing proper, potser caldria reservar amb dies i encara hi sortiria perdent 😊

Quina és l’oferta a Agreste

L’oferta del dia que vam anar, anava des d’un interessant menú de feiners de migdies a 15€ , fins a un menú degustació de 10 plats i 60€, que crec cal reservar, passant per una carta prou àmplia i amb coses sorprenents.

Només a tall d’exemple i sense repetir els que vam demanar, trobem plats com la “Panizza fregida amb rave wasabi, sardina fumada i ceba en agredolç o la ceba DOP Fuentes de Ebro, al forn, sota sal, musclos, crema d’ametlla i safrà. I de la secció peixos el fetge de rap a la planxa, amb figues, bledes i salsa de vi negre.

Que vam acabar demanat

Anava amb la Marta que no havia estat mai i vaig proposar que ens anessin servint plats, però sense passar-se en volum. I alguns ja els proposava jo com la ceba al forn o el  Omaso de vedella. Però aquest últim, malauradament no el tenien aquell dia. Per tant via lliure i va arribar tot això, que vam compartir.

Ceba D.O. Fuentes al forn feta sot sal i aquest com en lloc de musclos com l’anterior ocasió, portava pop. Un molt bon començament i amb pop del bo. la fotografia em va quedar fatal.

Uns ceps servits sobre romer encara fumejant, acompanyats d’una compota de parmesà amb tocs de xocolata negra.

Agreste ceps

Tagliolini en aquest cas artesanals, amb garoina i acompanyats d’una salsa també a base de garoina i whisky. Un dels plats d’èxit del dinar, pel toc de mar intens que aportava.

Agreste pasta garoines

Tripa de bacallà amb mongeta de ganxet i cresta de gall. Un plat molt bo, però que si em calgués fer una classificació de més a menys dels que ens van servir, quedaria a la cua. Però és que de la resta, hi havien coses molt bones. 😊

Parpatana feta a la brasa, acompanyada d’alga i pebrots de Padron. Excel·lent és la paraula que defineix el plat.

Agreste parpatana

Cua de bou amb puré de patates i trompetes de la mort.

Postres i vins a Agreste

La carta de vins és prou variada i es veu ben treballada. Vam optar per un Comes d’Orto de la DO Montsant.

Agreste Comes d'Orto

I com postres vam compartir un un molt bon tiramisú i un gelat de wasabi

Conclusions / Reflexions a Agreste

En aquests moments i en la meva opinió, està en el top de llocs de BCN, que fan aquest tipus de cuina creativa. I ofereixen plats que no desmereixerien en més d’un estrellat.

Mala Hierba,  pot jugar a la lliga de llocs amb més aire de restaurant, com alguns dels meus preferits que tinc publicats a la web, tot i que aquests guanyen en confort, però també el cost és superior 😂

Però competeix amb força avantatjà, en la lliga dels llocs moderns i aire aparentment informal. Sempre penso en un lloc lloat per molta gent i que també tenim a la Guia. Un lloc on les nits del «repartiment» d’estrelles Michelin, es refugien aquell cuiner que escriu i el seu fidel xofer i ploren perquè el seu refugi, no està mai guardonat per la  Michelin 😂😂.

I dic tot això perquè si Mala Hierba estès en la zona Eixample, brillaria igual o més que llocs com aquest que tinc al cap. I no és que ara no brilli, però entre allargar-se per la zona d’Enric Granados o pujar allà dalt, no es comparable.

En tot cas, Mala Hierba és un lloc us el recomano si o si. Us puc garantir que us agradarà.

Avui no us puc mostrar el tiquet, doncs crec que el vaig oblidar allà. Coses d’anar amb pressa per un tast que tenia posteriorment.

RESUM 

  • Ubicat en un local senzill que pot arribar a ser una mica sorollós en funció del públic
  • Però amb plats sorprenents i alguns que no desentonarien en un estrellat
  • El handicap, és no poder arribar-hi amb vehicle propi (de 4 rodes)
  • La RQP és bona
  • I el servei és eficaç, proper i amb un agradable estil informal
  • En conseqüència Mala Hierba, és recomanable sense cap dubte.

Si voleu veure el punt de vista d’Agreste, en la darrera visita amb 3(o+)aTaula, quan encara portava el nom Mala Hierba, feu clic a,

Finalment i tal com tinc costum, acabo el post amb un enllaç a altres restaurants que tinc per la «zona». El problema és que aquest està fora de les zones en que tinc dividida BCN i per tant l’ubico a la categoria Altres Barris de BCN. Si feu clic, veureu quins tinc publicats.