Bilou Bistrot pretén aportar tocs de cuina francesa al panorama barceloní, una mica escàs en oferta de cuina del país veí. Molt recomanable el seu paté en croûte així com altres preparacions que costen de trobar actualment a BCN.

Bilou Bistrot

Pau Claris nº85

www.biloubar.com

Tel.: 932 77 97 73

Bilou Bistrot entrada

Bilou Bistrot, ha estat un dels nous arribats a una Barcelona, que actualment no brilla gaire pel que fa a novetats.

Abans d’anar-hi,  m’havia llegit algunes cròniques, com les dels meus «estimats» Sorrós i Regol.

La meva crònica està feta sense departir amb ningú d’allà , sense «plats extres» i com sempre pagant el compte. Es a dir una crònica real i sincera que pretén reflectir el que us trobareu si un dia us hi deixeu caure.

Avanço que els plats que van arribar estaven ben elaborats i el servei de qui feia de cap de sala, professional, voluntariós i amb ganes d’agradar.

I em fa una mica de mandra escriure aquests post, en que tot i que el lloc no em va desagradar, les meves percepcions, estan per sota de les expectatives generades per les cròniques esmentades anteriorment. I aquestes dissidències, se que costen de pair en el món de la restauració.

Que ofereix la carta de Bilou Bistrot

La carta és curta. Potser massa curta, però això ja és un tema d’estratègia de cada lloc. Com ens feien més gràcia els plats marcats com primers, que no pas els marcats com principals (peix de llotja, lletons, ou de Calaf, Galta o xuleton), vam anar d’entrants.

De fet m’hagués agradat tastar la llengua amb ravigote, la ratatouille o el Pithviers (*). Però no estaven a la carta, excepte la ratatouille , que apareixia com acompanyament del peix de llotja i no em vaig atrevir a demanar-la sola. En aquest aspecte el restaurant promet si els plats que no vaig trobar, estan a l’abast realment, sense «cita prèvia».

(*) He de rectificar, doncs m’han fet adonar del Bistrot, que el Pithviers, si estava a la carta. Mea culpa per llegir en diagonal 😢

Que vam demanar

Per començar un Paté en Croute, de la secció suggeriments. Ens va servir per poder valorar el nivell del lloc i va passar amb molt bona nota. Un plat que permet moltes versions i del que soc fan. Fins i tot segueixo els concursos que es fan a França, en els que participa amb èxit l’amic Albert Boronat, actualment a Llívia.

Bilou Bistrot paté croûtr

Vam continuar amb un salmó marinat al mateix restaurant. Correcte, però sense massa cosa a comentar.

Per refrescar una mica el sopar a petició de qui m’acompanyava, vam demanar una de les amanides, que va arribar molt ben presentada: La de burrata amb tomàquet. Bons productes.

També unes patates braves, més que res perquè no sabíem que més demanar, sense caure en la taula d’embotits o de formatges. Ben resoltes, però patates braves.

I finalment ens va arribar un mollete (tenen a Bilou, una petita secció amb nom «entre panes») de pulled pork. I per un dia, fent una mica de Regol, diré que el pulled pork, ens va arribar massa sec.

Sé que com tot plat popular, no hi ha un «pulled canònic» i per tant, estem en el terreny fangós de la subjectivitat. Preparo  pulled pork de tant en tant en el Kamado (us deixo link) amb cap de llom, salsa barbacoa casolana i ceba caramel·litzada. I aquí està el kit de la qüestió.

A més ceba, queda més amorosit, però clar, llavors porta ceba. I amb la clientela tikis mikis que volta avui pels restaurants, ja m’imagino el crit «oigggg…. lleva cebolla!! ». En resum, que el pulled pork molt sec, no ens va convèncer. Però reitero que això és subjectius i si a a clientela els agrada, doncs endavant.

Vins i postres

El tema postres a Bilou Bistrot (en tenien 4 a la carta), em va donar la sensació que estava ben resolt. Vam optar per un babá al ron amb chantilly i va resultar de les postres que em deixen satisfet. Recordeu que no soc massa de postres, però aquest estava molt ben elaborat.

Bilou Bistrot babá

En el tema carta vins,  estic una mica fart de cartes guais on els vins naturals són predominants.

I no tinc res contra els vins naturals, però no cal que em «protegeixin» dels sulfits. Ja m’ho gestiono jo. Deixeu-me escollir en una carta, que tingui opcions per a tots els gustos. Com els que demano als altres restaurants que publico aquí. I pel que vaig deduir, a la secció preus inferiors a 35, no tenien res.

I mira que la cap de sala s’esforçava en el tema. El primer que li vaig demanar, quan va iniciar la frase “és un vi que sinó està acostumat als natural……. “,  ja em vaig dir interiorment  #dateporjodido. Vaig demanar tot seguit  un vi de Cahors que tenien a la carta. Em va respondre que era francès (!!) i que també natural 😢😢😢.

Com a Bilou, també els tenien per a servir a copes, ens va oferir a tastar-los i eren realment «naturals» 😓 I ja al provar un tercer, que tampoc ens feia el pes, tot i que d’entrada semblava passable, li vam dir que ok, per no voler semblar (massa) torracullons. I de manera excepcional, em va tocar beure un vi espanyol 😓i trencar el meu boicot particular.

Bilou Bistrot vi

Només un comentari: Habitualment en els sopars a dos, ens acabem l’ampolla. Aquest cop va quedar bastant vi a l’ampolla. I el puto vi  va costar 32€

Anècdota: Do you want drink Beer??”.

Comento una anècdota a Bilou Bistrot: Just entrats, ens va atendre una noia (no pas la cap de sala) i li dic textualment: Reserva… Ricard Sampere (tenia reserva feta). Em mira amb cara estranyada i abans que em donés temps a repetir el meu nom, posa cara d’haver interpretat el que li deia i ens deixa anar… “Ohhhh…. Do you want drink Beer??”.

Va ser motiu de conya, però tant de bo li haguéssim fet cas…. Tot i que no som molt de cervesa….. 😂

Conclusions /reflexions a Bilou Bistrot

Deixar clar en primer lloc, que cap plat ens va desagradar, però exceptuant el paté en croute, tampoc vam trobar  trets diferencials, que ens fes passar el lloc a la nostra llista de desitjos personal.

Dir en el seu descàrrec,  que no vam poder tastar els plats que he esmentat abans a partir de les cròniques. És evident que si els hagués trobat, no haguéssim demanat braves o burrata. Reitero aquí la meva errada de no haver vist el Pithviers 😓

En conseqüència i a manca de plats més compromesos amb els objectius inicials, el recomanaria com una opció per anar a picar alguns plats, aprofundir en les seves variants de patés i acompanyar-ho d’una cervesa. Ves per on l’anècdota dona idees 😏

El cuiner de Bilou Bistrot, té un bon currículum, tal com podeu llegir en algunes de les cròniques que s’han publicat. Al meu criteri,  un currículum desaprofitat, per l’abast del lloc i pel target del poc públic que vaig poder observar. També dir que era dimecres de Barça -Champions.

Finalment recordar que el vinet sense sulfits, va costar 32€ i quan ho recordo m’indigno, pensant que és pràcticament el mateix cost que del Negre de Negres, que vam prendre al restaurant del post anterior. I francament, deixant a banda filosofies guais, no hi ha color. A més, el cost del vinet va distorsionar una mica el preu del tiquet.

Bilou Bistrot tiquet

Resum a Bilou Bistrot

  • Plats correctes en general
  • Paté en Croute molt bo i per extensió imagino que altres plats més afrancesats
  • Atenció acurada per part de la cap de sala.
  • Local agradable i ben decorat
  • Molts vins naturals. Per tant ja esteu avisats abans d’entrar a Bilou

I si voleu saber d’altres llocs que tinc publicats de l’Eixample Dret, feu clic a,