Boraz, és un restaurant obert el 2019, amb bons plats i servei voluntariós. Ubicat a l’Eixample en un local ben decorat.

Boraz

Muntaner, 124

www.boraz.es/

Tel.: 935 39 25 32

Boraz entrada

 

Vam a anar a Boraz en una nova trobada de 3(o+)aTaula. La tria va ser a càrrec de l’Esther i el post conjunt també està escrit per ella, perquè que el Jordi està de viatge. L’escrit conjunt sol estar escrit amb el consens del grup, però en aquesta ocasió no és pas total 😏i l’escrit global no coincideix del tot amb les meves percepcions.

Ja en el moment de puntuar Boraz, en què cada un de nosaltres tres valorem 12 punts, el resultat va diferir més del que és habitual, com a mostra de les diferents percepcions.

Dir d’entrada que els plats són bons i ben treballats, però em va donar la sensació que tot està pensat per a «sorprendre». I no tothom té la mateixa sensibilitat a les sorpreses, ni arriba mentalitzat o amb ganes de deixar-se sorprendre. Més endavant tornaré al tema.

Que ofereixen a Boraz

La carta de Boraz està dividida en seccions com la majoria de cartes, però no anem massa bé quan qui fa de cap de sala, te la vol explicar fins i tot detallant que és cada secció. Us deixo una imatge de la secció de la carta «calentando estómagos»  i així us feu idea de l’estil. A la web, mostren la carta.

Reflexions al voltant de l’estil de servei

Res a dir quant a la bona voluntat del servei, però potser caldria una mica més de psicologia en el sentit d’intentar esbrinar el grau d’interès que mostra el client i si l’interessa escoltar el llistat dels N components que configuren cada  plat.

I amb això en cap cas culpo al servei, sinó als responsables del lloc, que són els que cal cuidar aquests detalls, explicant i formant a la gent que té el contacte amb el públic.

També i com he dit al principi, dóna la sensació que volen sorprendre i avui en dia això no és tan fàcil. Posaré una mostra relacionada amb el plat que vaig demanar, com a principal i que va ser un tataki de vedella, en la següent secció.

Els  “tempos” de servei van ser bastant deficients. Vull pensar que els migdies no els tenen dimensionats per oferir carta, perquè si no la cosa és més greu. Però que per arribar aquest «dimsum» com a plat a compartir (!!),  ens calgui esperar més de 10 min, la veritat és que fatal. I el local no estava ple, ni de molt.

I arriba el Tataki de Boraz

I després del dimsum per a compartir i una altra espera, van arribar els plats principals i entre ells el meu tataki. Però en lloc d’un tataki em va arribar com una tira d’entrecot i per tant amb poc gruix i disfressat dins d’una campana amb fum i acompanyat d’una brasa amb la qual el refregaven per fumar més. El plat es podria titular «donar la brasa» a Boraz 😂.

I per si no n’hi hagués prou, muntat a sobre una canya d’os amb el seu moll. Si ho veu el cuiner que ja no cuina (ara fa de crític), reivindicarà un cop més,  que l’idea de la canya i moll es còpia de Suculent, cosa que a mi m’importa poc.

En fi que a sobre amb explicacions com si em servissin qui sap què i amb instruccions (!!) de com menjar-ho. Sé que tinc fama de males formes, però no sé dissimular massa i poso la foto que em va fer d’amagat el Jordi (🐏total) en què ja veieu l’interès que hi poso, mentre pretenen explicar-me les tècniques de fumat, els 8 o 10 components que porta el tataki i com l’he de menjar.

Boraz donant la brasa

Que com estava el tataki? Doncs una tira d’entrecot correcta, tot i que amb massa cocció. I una cosa que m’oblidava! Quan començava a menjar el tataki, apareix el cap de sala, «soldador en mano» preguntant-me si el volia més fet 😳. Si el deixo, ja me’l crema del tot!

I vull deixar clar que això només és una anècdota, però crec que pot donar una mica d’idea de l’estil del lloc, que tampoc dic que sigui dolent. Segur que a més d’un, li agrada.

Dues reflexions finals i un dubte existencial

Torno a insistir que no és cap crítica al servei que va mostrar prou voluntat i fins i tot paciència amb uns clients com nosaltres, que mai entrem en aquests jocs. En tot cas, la crítica aniria en direcció a qui decideix l’estil del local i en conseqüència l’estil del servei.

I la més important, és afirmar que Boraz pot agradar. I de fet va ser ben valorat per un dels tres components del grup. Pot triomfar entre gent que va a buscar la sorpresa i entren predisposats al lloc i a deixar-se sorprendre.

No és pas el cas de gent com nosaltres, que ja entrem pensat «a veure quina ens espera». Però compte, que entrem així a tots els llocs i en el balanç general de cròniques, les positives guanyen de llarg a les negatives.

I el dubte existencial, és qui decideix el nom dels llocs. Perquè en aquests moments tenim a BCN, a més del Boraz que ara he descrit, El Born Voraz, el Baroz i el bar Veraz.

Per llegir el post conjunt i veure les fotos dels plats i el tiquet, feu clic aquí,

Boraz Tresataula

Finalment si voleu saber d’alternatives que tinc publicades per la mateixa zona, feu clic a,

Sense Pressa barri