Can Miserias, va ser un lloc que ens va decebre tremendament al grup de 3(o+)aTaula el dia que vam anar. Igual tenien un mal dia, però va entrar ràpidament a la llista de llocs on no tornar.

Can-Miserias-entrada

Can Miserias

Compte Borrell, 106

TEL.: 934547837

Caldria viatjar bastant de temps en els records, per trobar-nos amb una experiència com aquesta a Can Miserias, en que les cròniques llegides i la realitat, fan que et preguntis si hem visitat el mateix restaurant.

L’instint no em deixava fiar massa del can Miserias, però la tria sempre la fem per consens dels Tres a Taula.

Darrerament, havia llegit entre línies algunes històries del lloc. I us ben asseguro que la vista va ser una demostració de realitat paral·lela.

Per si teniu curiositat, llegiu les cròniques de Philippe Regol a Observación Gastronòmica i la de Ines Butron a ATable… i després compareu amb les nostres percepcions…

I en CAP CAS vull dir ni donar a entendre que aquestes cròniques de Can Miserias, siguin enganyoses, doncs respecto professionalment al Philippe i a la Ines. En conseqüència, penso que van ser enganyats…

El meu punt de vista, és que a ells els van mostrar una realitat paral·lela d’un lloc en que el pressupost per “canviar el restaurant” Can Miserias, l’han gastat tot en agència de comunicació i han estalviat en la resta de conceptes, fins a límits que podríem qualificar de cutres.

És molt fàcil organitzar un evento per “prensa, bloggers e Instagramers” en que  aquell / aquells dies, tot surt rodó, tot és bo i tothom so excited. Fins i tot vam arribar a preguntar-nos,  si aquell dia contracten un xef o truquen al Deliverum… 🙂

A la nostra crònica conjunta de Can Miserias, podeu llegir detalls i veure fotos….  Però aquí i a nivell particular, faig el meu resum..

Resum de greuges a Can Miserias…

Alguns dels plats que van servir, eren propis de menú de 9,90€. Cap dels tres primers tenia uns mínims de qualitat. I vam pagar quasi 40€ per cap i sense postres. 

Can-Miserias-garbanzos
Un dels pitjors plats… 🙁


Com pot ser que amb la sala buida a Can Miserias, demanem canvi d’una copa escantonada amb evident perill de tallar els llavis i la substitueixin per una de més petita i qualitat inferior?. Això és molt cutre…!!.

Can-Miserias-copes

Com pot ser que mentre preníem cafè (no vam allargar gens el dinar), es posessin a fregir sardines amb un local mal ventilat?.

Can-Miserias-refritos


I com pot ser que els altres companys de taula, tinguessin digestions “difícils” i algun símptoma pitjor…?

Can-Miserias-post-dinar
Can-Miserias-post-dinar2

I no penseu que vulgui “fer sang”, de Can Miserias. Doncs igual que dic això, dic que el servei va ser correcte. I tampoc ens va afectar l’aspecte ‘viejuno’ del lloc. Precisament 24h abans havia dinat en La Perla on tampoc inverteixen en decoració i vaig sortir-ne, molt, molt content…

De veritat que molt, molt malament a Can Miserias. Això si que és llençar els diners i sentir-te enganyat… I per cert… dinàvem sols.  Vam arribar a les 14h i llavors hi havia dues taules de dues persones que van marxar en poca estona.

Punt de vista global de 3(o+)aTaula

Podeu veure la descripció del dinar a Can Miserias i el preu, fent clic a:

Can Miserias 3(o+)aTaula

 

Finalment ….