El Chato, un restaurant de cuina basca, d’aquells que sense recomanació explícita, difícilment aniríeu. Però és prou recomanable i amb servei molt eficient.  

El Chato

Gran Via de les Corts Catalanes, 697

http://www.restaurantelchato.com

Tel.: 932 45 21 69

El Chato porta

 

El Chato

El Chato és d’aquells llocs que em fa il·lusió publicar. Tot i que molta gent el coneix, per altres pot ser un descobriment.

En el meu cas va ser una recomanació de la Núria i les seves recomanacions mai fallen.

Existeix des de l’any 1941 i està ubicat a la Gran Via, passada la plaça Tetuan i pràcticament en front d’un d’aquells Bingos enormes que perduren amb els anys.

Vam anar-hi amb el Jordi en una trobada de 3(o+)aTaula en que l’Esther no va poder assistir per feina.  I vam buscar un lloc amb garanties per superar el darrer trauma de la cuina enganya babaus d’en Xavier Pellicer, que vam publicar just fa 15 dies.

El Chato, és un local no massa gran, però d’aquells que quan entres, saps que no tindràs cap ensurt. Amb taules ben presentades i un servei que m’atreveixo a qualificar de modèlic. Proper, amable sense passar-se i amb psicologia suficient com per poder fer suggeriments pràctics.

El càstig d’anar en un restaurant en dates pre-nadalenques

I escric això d’un dia que no es presentava massa favorable. Setmana prèvia a Nadal i instal·lats en una sala, que compartíem amb altres tres taules, amb grups de dinars pre-Nadal. Vaja, que sinó arriba a ser per les dates, demanam canvi d’ubicació o tornem a sortir per la porta.

Però com som conscients de les dates, vam aguantar el sacrifici. Si… he dit sacrifici, perquè dinar amb soroll i haver de cridar per mantenir una conversa, és un càstig. O al menys ho és per aquells que en un restaurant, busquem comoditat més que menjar bé. Doncs menjar bé és un tema que tenim solucionats amb diferents alternatives.

Què es menja a El Chato

La carta és molt clàssica i amb plats que venen de gust. Ells anuncien especialitat en tàrtar, però no vam provar-lo. Vam gaudir entre d’altres plats d’unes excel·lents potxas amb cloïsses i d’un bacallà al pil-pil, des bons que hem tastat.

El Chato bacallà

Curiosa la seva carta de postres, que ens va portar records de coses que ja no es troben. El «suc de taronja fet al moment» em va portar records molt antics. Eren les postres que jo demanava de jove, quan igual que ara,  era poc de postres. Però en aquells temps em feia tall dir «no vull postres». Em donava la sensació que feia «pobre» 🙂 En canvi ara ja sense manies, passo de postres quan no em venen de gust. Però a El Chato, vaig demanar unes de les que m’agraden. El flam de cafè amb rom.

El Chato flam

Punt de vista personal

Per últim i abans de que salteu al punt de vista global, dir  que a grans trets, va ser un lloc que em va agradar. Tal com he dit, el dia no era l’òptim, però vam menjar bé. I a diferència amb algun altre basc que tenim a BCN, aquí el servei, és molt acurat i agradable. En conseqüència, el puc recomanar.

Punt de vista global de El Chato

Si voleu veure les fotos dels plats, el tiquet i el punt de vista, global, feu clic al següent link:

Finalment per si voleu saber més de qui signa aquest post, feu clic a: