Gresca Bar, la versió guai del Gresca, és un lloc amb molt bons plats, però que pot resultar aclaparador per manca d’espai i aglomeració. Al meu punt de vista, un lloc sobrevalorat.

Gresca Bar

Provença, 230
———-
TEL.: 934 51 61 93

Gresca Bar un lloc amb bona cuina, que  tenim a la Guia 3(o+)aTaula, però que  no està pas en el meu top. Sabeu que dic les coses «sense filtres» i així també dono carnassa als fans del lloc, que podran afirmar tots inflats: «no té criteri». Per cert, un dia parlarem de que és el «criteri» 😉

I m’he esforçat a trobar-li les meravelles que li troben altres. Durant els darrers dos anys, he tastat el menú de migdies, he fet el menú degustació curt a la sala , també el menú llarg (aquest fins i tot el vaig publicar al QueFEM) i un parell d’ocasions he estat a Gresca Bar.

I sempre he menjat bons plats, tot i que potser algun dels que configuren el menú llarg pot considerar-se posat amb calçador. Recordo en concret un «broccolo romanesco», adornat amb crema de la mateixa verdura, que no vaig entendre com plat. Potser com a molt, com side-dish. Però deu haver-hi qui es posa catxondo amb aquests platets.

Del Gresca clàssic, ja el darrer cop vaig tancar caixa. Però em quedaven dubtes de Gresca Bar. I un bon amic amb qui dinem periòdicament, em va citar allà i vaig acceptar per donar una nova oportunitat. I altre cop la mateixa sensació, de «bons plats, però alguna cosa rellisca»

La darrera experiència Gresca

Vaig arribar quan el meu company de taula ja m’esperava i ja la primera sensació d’aglomeració, soroll, cambrers amb els que s’ha de maniobrar al passadís, per no xocar, no va ser un bon presagi.

El meu amic ja estava instal·lat a la taula final, entrant a ma esquerra. La que si estàs a passadís, com va ser el meu cas, van passant els cambrers a pocs centímetres i algun cop a la cadira, acabes rebent.

La carta té prou opcions, però tampoc explica masses detalls de cada plat. I de la primera part a compartir, vam demanar per començar una ensaladilla. Més que res perquè ens van recomanar que demanéssim una cosa freda per començar, per no haver d’esperar. No vaig pensar en fer foto.

Tot seguit un bunyols de bacallà, que passen en el meu top d’aquesta categoria de plats. Impecables en tots els sentits. Les coses tal com siguin i si un plat és molt bo, es diu.

Gresca Bar bunyols

I com sempre Gresca ha estat pioner a BCN, en oferir menuts en restaurant de nivell (ja van començar molt abans d’inventar la secció bar), vam compartir cervell de vedella amb mantega i llimona. No sé perquè, l’esperàvem amb una altre presentació, però va arribar tal com veieu a la imatge. En tot cas un bon plat.

Gresca bar cervells

I ja com plats principals, va arribar un melós guisat i per a mi el biquini de llom ibèric i compté, del que havia llegit grans elogis. De fet no sabia massa que agafar de plat principal. No volia atipar-me doncs tenia un sopar al vespre en un dels meus tops i vaig optar pel biquini. També molt bo, però un biquini 😉

Gresca Bar biquini

Vins al Bar Gresca i no postres

Pel que fa als vins, ho vaig deixar a mans del meu company de taula. Una persona amb llarga trajectòria professional en aquest món i que en general va a parar a producte francès (i ja em va bé) i en ocasions a producte espanyol. Llavors em toca fer una excepció en la meva objecció de consciència 😉.

No es veia molt entusiasmat llegint la carta, ni li van poder servir el primer vi que va escollir. Ja li passa com a mi, que sol fallar la primera tria. Finalment vam prendre aquest Chablis que va estar molt bé, però va inflar una mica el compte.

Al compartir la carta de vins, amb la del restaurant, potser queda una mica massa complexa pel Gresca Bar. Però ells sabran que els convé.

Quan vam acabar aquests plats, el que ens venia de gust era sortir. Estàvem atabalats del soroll i la proximitat i ja no vam voler postres. Vam demanar el compte i vam anar a fer cafès en una terrassa al carrer Enric Granados.

Conclusions a Gresca Bar

Penso que Gresca Bar, s’ha convertit en un lloc de bons plats, però en que et sents una mica a l’estil #come_cabrón i afanyat.

El servei va a ritme frenètic i vol passar via. Però els plats van anar arribant a bon ritme. Volíem fer l’estil de compartir 3 plats per a començar i de principal cada un el seu, però ens van advertir que seria difícil que els dos segons arribessin junts. Vam dir que cap problema i de fet van arribar al mateix temps.

Cada cop és més difícil en llocs d’aquests, aconseguir demanar «plats no a compartir». La moda és #todosecopmparte. Però ens adaptem i entenem que és molt còmode per les cuines, no haver de sincronitzar res. Plat que surt, plat a la taula…

I com sempre dic, hi ha d’haver gustos per tot.  Segueix a la Guia 3(o+)aTaula, que podeu baixar fent clic a la següent imatge, però no està pas al meu Top-25. I en el meu cas, tinc clar que ja no torno. I no és cap contradicció, jo només tinc el 33,33% de vots de la Guia 😉😉.

M’ha anat bé haver  tornat a Gresca Bar, per treure’m dubtes de sobre. I he tardat a fer-ho, perquè ningú dels que m’acompanyen habitualment, li venia de gust. I una persona en concret, s’hi negava en rodó . Va ser qui va patir i al·lucinar amb el «broccolo romanesco» com plat del menú llarg 😂.

I just ara pensant en aquell dia, m’ha vingut al cap una intervenció poca solta de la (crec) dona del xef, cap a mi. Realment va estar poc afortunada, però a mi aquestes coses m’afecten poc. Més aviat afecten a qui ho intenta, que no sol rebre un bon retorn.

La guàrdia pretoriana de Gresca 😇

Gresca Bar, té la sort de caure en gràcia a tot un col·lectiu que van allà, piquen coses (insisteixo que bones!) i fan una mica de gresca d’amiguetes i tot és una meravella. Segurament es posen a la barra i allà van inflant el globus. I cap d’ell s”atrevirà mai a dir al xef hipster «el rei va despullat»

Fins i tot les nits d’atorgament de les estrelles Michelin, es refugien allà el Regol (comandant de la guàrdia pretoriana), amb el xofer i van twitant compulsivament, que no els interessen les estrelles, perquè estan en un lloc que mereixeria ser estrellat.

Casualment mentre redactava el post, va aparéixer un twuit d’una les poques webs en català que parlen de restaurants , en que li donaven un cop d’atenció a Gresca. Una web d’aquelles que no llegeix gaire gent, però que li permet aparentar criteri i fer alguns favors d’apaga focs 😉.

Però a la que van aparéixer comentaris donant-li la raó, ja es va posar a la defensiva o els va ignorar. Vaja, que volia fer-se l’homenet «renyant» a Gresca, però al veure que se li anava de les mans, va pensar «tirem enredera, que no sigui que em treguin de la foto»  😂😂.

I em va venir al cap aquella frase de família, de quan et critiquen els propers….

Dels teus en vols DIR, però no en vols sentir DIR 😇

Gresca Bar tiquet

RESUM del lloc

  • Bons plats i alguns molt bons
  • Servei eficaç i a ritme frenètic
  • Es deu gaudir més si un està immunitzat als espais que atabalen
  • RQP no massa bona, però tampoc fatal
  • Ja li he donat un munt d’oportunitats, sense arribar a convenciment
  • En conseqüència,  no tornaré a Gresca Bar i ho dic de #debonrotllo

Finalment comentar que la zona Esquerra de l’Eixample, ofereix molta varietat. Si voleu veure quins altres tinc publicats, feu clic a,

Sense Pressa barri