La Barra de Carles Abellán,   és un lloc prescindible, si no voleu sentir-vos que pagueu el que no val. El producte és bo i la comoditat discutible si us toca en la barra.

La Barra del Carles Abellan

Passeig de Joan de Borbó, 19

www.carlesabellan.com

TEL.: 937 605 129

La Barra de Carles Abellán sala

La Barra de Carles Abellán

Una de les gràcies de 3(o+)aTaula, és que funcionem com una societat en que tot està previst i que de manera rotatòria, anem triant quin serà el proper restaurant a visitar i un dels que no ha triat, escriu el post. I aquest cop triava l’Esther i el post conjunt el signa el Jordi, tot i que consensuat pel grup.

En conseqüència,  em permet anar a llocs, que en el meu cas mai aniria… Estic una mica de volta dels llocs amb ‘postureo ’ + ‘peix amb mala RQP ’. I de La Barra de Carles Abellán,  vaig sortir amb mal gust de boca, que no treu que tots els plats estiguessin ben elaborats.

Amb el rollo del compartir i ‘rizar el rizo ’, acabes pagant la unitat de sardina a 3,50€, cada navalla a 3€ o una ració d’arròs a 38€, que ha de ser mínim per dos persones… I clar, que algú com jo que és calculador, pràctic i coneix els preus reals de mercat de peix de nivell,  quan veu la carta ja es desmotiva i més quan està instal·lat en una barra, en una zona amb zero intimitat. Per tant, ja vaig tancar la carta i vaig deixar que els meus dos companys, decidissin que compartiríem, mentre el voluntariós cambrer, ens insistia fins tres vegades, que tenien les gambes molt bones… 🙂 🙂

Al lloc en comú, podreu veure els plats que van demanar, però permeteu-me dos detalls… Aquests són els tamborets… Monos, vintage, de pell, dels que acabes relliscant…

La Barra de Carles Abellán comoditat

I com una clara imatge de la RQP, fixeu-vos en aquesta ració i mitja de sardina….ç. 10,50€…  A 3,50€ cada una, imagineu que algú en vol mitja dotzena… Doncs senzill: 21€ ???

La Barra de Carles Abellán sardines

La maleïda pregunta “Han disfrutat?” ….

Per si fos poc, el que feia de cap de sala de La Barra de Carles Abellán, al sortir va i m’etziba un pedant “Han disfrutat?”, que és una pregunta trampa, perquè és molt complicat dir “no” i si ho dius, cal donar explicacions, discutir i això fa molta mandra… Per tant en aquestes situacions, faig el joc del sord, contestant amb una altre pregunta, com si no ho hagués entès… “On ens teniu guardades les jaquetes?”. Amb lo senzill que resulta preguntar “Com ha anat?“.

I just mentre escrivia el post, m’ha aparegut per Twitter una crònica d’en Salvador Sotres. El personatge dinava a La Barra de Carles Abellán,  el mateix dia que vam anar. No soc pas fan d’aquest home, però reconec que domina les tècniques d’escriptura. Si en teniu ganes, llegiu-lo,  fixeu-vos quin cop de cintura a l’estil Mesi. Es posa a parlar del cheescake, marejant la perdiu, per tal d’evitar parlar de la resta. I us recordo, que el lloc va de mariskeria (si… amb k 🙂 ).

 

La Barra de Carles Abellán postureo

El meu punt de vista resumit de La Barra de Carles Abellán…

  • Aneu si us agrada l’ambientillu amb el xef saludant als particpants…
  • Aneu si us agrada el ver i ser visto
  • Aneu si voleu explicar que hi heu anat
  • Podeu prescindir, si no voleu sentir-vos que pagueu el que no val
  • Podeu prescindir si no voleu dinar enfilats una barra, i amb el perill, segons la zona de trobar-vos algú cara a cara a l’altre costat (com si fóssiu família)

I el punt de vista del grup, de La Barra de Carles Abellán …

Si voleu veure les fotos dels plats, el tiquet i el punt de vista, global, feu clic a