Noor a Còrdova, recentment distingit amb la segona estrella Michelin, és un dels restaurants imprescindibles a l’estat espanyol. Amb plats molt originals, darrera dels els quals hi ha tota una filosofia. Un restaurant imprescindible en majúscules. Al final del post parlo també de Nanita.

Noor

Pablo Ruiz Picasso, 8
Còrdova


noorrestaurant.es

TEL.: 957 10 13 19

Racó d'en Cesc entrada

 

Vam arribar a Còrdova amb l’AVE i estàvem allotjats en un Hotel tocant la Mesquita. Quan vam buscar l’ubicació de Noor a Google Maps, vam veure que estava a 30 minuts llargs a peu. I també vam deduir que no s’hi anava per carrers tipus els que envolten la Plaza de las Tendillas. Per tant taxi, que per menys de 7€ et deixa allà.

I el taxi et porta a un carrer on mai t’imaginaries trobar un lloc d’aquest nivell. Fins i tot el local des del carrer, no atrau massa. Però quan entres dins, ja tot és d’una altre dimensió. Un espai molt ben dissenyat i molt acollidor. En la primera foto teniu l’edifici, amb la porta encara tancada. I en la segona una vista del sostre de la sala.

Noor restaurant exterior

Noor restaurant interior

Com ja he comentat més d’un cop, els estrellats no són el meu habitat natural. L’excés d’interacció i de teiatru, m’incomoden una mica. Però això no treu que no apreci els seus plats. I més si són realment espectaculars com els de Noor.

Parlaré del menú que vam escollir i més endavant a les conclusions, mig en serio , mig en broma, faré algunes reflexions del que seria el meu restaurant ideal.

Que trobareu a Noor

En primer lloc una filosofia de treball molt concreta, que segur està millor explicada a la seva pàgina web, que no pas el que pugui resumir jo. Però a grans trets és un projecte cultural què forma part el propi restaurant i, a més, un espai de R + D creatiu, en el qual es procura rescatar l’esplendor de la cuina i del servei a l’comensal d’un Al-Andalus prodigiós, sempre des d’una perspectiva fresca, dinàmica i contemporània.

Disposen de 3 menús entre els que vam escollir el «mitjà» anomenat Mudéjar. Vam pensar que el primer es quedaria curt i que el llarg podria durar massa. I he de confessar que a partir de dues hores instal·lat en un restaurant, començo a neguitejar, per bo que sigui el lloc.

En el moment de fer la reserva, no et fan decidir el menú, però t’envien un mail 3 o 4 dies abans i ja t’has de mullar.

Que ofereix el menú Mudéjar

Aquí veureu el llistat de plats, però a diferencia d’altres menús que la gent qualifica de «muntanya russa»,  aquí cada plat té un sentit i el seu bon nivell. Evidentment alguns plats que comentaré són com pujades sobtades de nivell, però sense caiguda important posterior. No us sabria dir cap plat d’aquells que qualifiques de «relleno».

Així comença el menú amb els 4 aperitius,

Noor restaurant menú Nazari

Tot seguit arriben els següents, amb tota la parsimònia que la festa obliga. Sincronització total de manera que els plats arriben al mateix moment i també són retirats amb igual ritual.

La «Cuajada» espectacular, així com el «Karim» i la «Gamba Frita». Però les «Espinacas» i la «Menestra», no es quedaven gaire enrera.

Noor restaurant cuajada

Noor restaurant Karim

Noor restaurant menestra

I ja anàvem per l’equador del dinar. I jo amb lluita personal amb qui em retirava el plat, que cada cop em corregia la posició dels coberts retirats dins del plat. Vaig anar-mi fixant i aplicant les correccions que  anava observant 😂. No ho vaig aconseguir i al final vam deduir que es tractava d’un moviment estudiat, en que el cambrer, tenia que donar el darrer «toque» 😂.

Ja sé que penseu que això sobra, però era per donar una mica d’aire al post, abans de continuar amb la traca final. Els següents plats:

Les «ostres» al meu parer va ser el top del dinar i de les coses més bones que he menjat mai. No sé definir els gustos ni molt menys les sensacions. Però sabeu que poques vegades em llegireu dir coses així.

El «Mero» i el «Pichon», espectaculars també, però per fer una analogia fàcil, les ostres serien a Messi, com els altres plats a un altre jugador Champions de primer nivell 😂.

Noor restaurant ostra

Noor restaurant mero

Noor restaurant pichon

I ja passem a postres i «sorpreses»

Ja sabeu que aquesta és la meva part que em sorprén menys….

El tema «naranjas del barrio» a Noor, no és cap postureo. Els carrers que envolten el restaurant, estan plens de tarongers amb fruita de molt bon aspecte. I l’«algarroba Nazarí», vol sorprendre al públic amb una pseudo xocolata sense cacau. Tota la cuina que fan allà, està compromesa amb productes previs al genocidi americà. Per tant, ni tomàquet, ni cacau, ni alvocat…

Quan ens explicaven el tema garrofes, els vaig comentar que la mare de la Marta, a la ribera d’Ebre, en temps de mancances de la guerra civil, ja feia xocolata amb garrofes. Que també tenim cultureta 😅😅

I com a tot lloc de nivell, els cafès van acompanyats dels petits fours. I aquest és el muntatge de com arriben,

Noor petits fours

Els vins a Noor

La carta de vins modèlica pel que fa a volum i eleccions. I el menú ofereix l’opció de maridatge, que no vam demanar. Per seleccionar un vi, ens vam fer ajudar per la sommelier, demanant consell d’algun vi de proximitat. Va arribar aquest Pinot Noir, que va ser tot un èxit. Destacar el molt bon nivell de la sommelier, així com el seu tracte.

 

Conclusions / Reflexions a Noor

Tal com ja vaig dient, la cuina és impecable i juga a una altre divisió, amb un servei atend i molt ben ensinistrat.

Destacar també a Noor, l’excel·lent tracte per part del seu xef i propietari, Paco Morales. Directe, sense parafernàlies, va passant per les taules per a comprovar el bon funcionament. Totalment oposat al prototip actual de xef amb ínfules. Vull dir que a banda de l’èxit amb els seus plats, la seva personalitat és un valor afegit.

Sense contradir res de l’anterior, vull dir que a nivell personal i tot entenent que pretén l’experiència, segurament em sobri tanta parafernàlia al voltant de cada servei, de les sincronitzacions, per tal de que els dos plats arribin al mateix microsegon i els retirin també en sincronia en un estudiat joc de moviments.

A ben segur el meu restaurant ideal, seria aquest Noor amb un servei tipus el de Nanita del que parlaré tot seguit. Jo realment gaudiria més, però tinc clar que a molta gent els agrada la cerimònia, i els fa sentir importants per un dia. I jo que voleu que us digui?. Em sento igual d’important d’una manera o altre.

RESUM

  • Un restaurant imprescindible a la Península
  • I actualment amb una més que merescuda doble estrella
  • Sense cap mena de dubte, dels llocs on més he gaudit
  • Anar-hi pot ser una bona excusa, per visitar també Còrdova
  • Preu molt correcte atès tota la sofisticació de plats i servei a Noor

Cal parlar també de Nanita

En aquest apartat, vull parlar unes línies d’un lloc recent de la mateixa propietat, que han obert a centre-centre de Còrdova. Una mica el que a BCN en diem un gastrobar.

Realment un lloc amb molta gràcia, amb un servei súper amable, en que en lloc que parlar-nos amb el patètic «hola chicos» típic de la Barcelona hipster, ens van tractar amb un més que correcte «hola família».

Els plats, tots molt bons. Vam demanar croquetes de cua de bou, un tàrtar, tataki de tonyina, callos i assortiment de formatges.

Nanita plats

I en un dels plats que mereixia sucar i iniciar jo la maniobra tímidament, una cambrera molt simpàtica ens va animar a «rebañar pan». Coneixia expressió, però feia tant de temps que no l’escoltava, que a més d’animar-nos, ja va ser motiu de conya la resta dels dies.

I fins i tot a Noor, la Marta en va fer una foto «rebañando»  😅😅- El cambrer que és veu al fons, és la prova.

Nanita rebañar

Nanita també ens va encantar. Molt de servei per ser un lloc més senzill, però funciona com un rellotge. Els desitjo molta sort en el projecte. Està en una bona zona, els preus serien normals a BCN, però potser pel que vaig veure a Còrdova, puguin ser allà una mica elevats. Però ho dic amb tota la prudència del món, que no vull semblar un fantasma que va a valorar preus en uns ciutat que no coneix.