Restaurant Informal, ubicat a l’hotel The Serras, amb la cuina supervisada pel xef dels Tinars, és una opció recomanable per la zona de Passeig de Colom, amb els pros i contres de la zona.  

Restaurant Informal

Carrer de la Plata, 4

Web del lloc

Tel.: 931 69 18 69

Restaurant Informal entrada

Restaurant Informal

Feia molt de temps que el tenia a la llista de pendents i al ser agost i molts altres llocs de la llista de vacances, li va tocar el torn. Està dins del The Serras Hotel.

Avanço que el sopar a Restaurant Informal, va anar prou bé, amb bon producte i servei peculiar. Però vam sortir prou satisfets. Recordaré el restaurant com el sopar més car de la meva vida. I no pas perquè la seva factura fos elevada, sinó perquè a la sortida de Restaurant Informal, ens van assaltar amb el mètode de la estirada i em va volar el meu rellotge, que tenia un cost com el de 40 sopars per a dues persones.

De sempre he dit que no m’agraden massa les zones on les estadístiques de perill són superiors a la mitjana i ara encara ho puc dir amb més propietat. Foto del meu braç amb marques d’unglada, del puto ******* que ens va fer el «robatori amb violència» Esperem que no s’infecti 🙁

Restaurant Informal robatori

Parlem del Restaurant Informal i de la seva carta….

El menjar va ser bo, cuidat i ben presentat. El servei peculiar, però d’això en parlaré al final, en un apartat específic. La carta és curta, però amb coses que venien de gust.

Si això fos una crònica comprada, em caldria explicar bavejant que la cuina de Restaurant Informal, és de Marc Gascons i de l’estrella Michelin, que va obtenir als Tinars, a Llagostera. I conec el lloc de fa com 25 anys, quan encara tenia aire de masia. Però ja sabeu que passo una mica d’aquests temes i lloances. I de fet, no faig posts per encàrrec… 🙂

Un cop ens vam escapolir-nos de d’insistència que ens feia de maître, per tal d’encolomar-nos els ja repetitius còctels, vam demanar platets de la secció «per picar», per a compartir.

Que vam demanar a Restaurant Informal…

Unes sardines fumades, un parell de croquetes i un parell d’anxoves. Platets senzills, però que amb l’acompanyament de pa amb tomàquet, vam gaudir. Les croquetes, ens van desorientar una mica, ja que les valorem amb més cremositat, però com sempre dic no hi ha una cremositat «canònica» 🙂

Restaurant Informal sardines

Restaurant Informal croquetes

Restaurant Informal anxoves

També d’agrair que de plat de benvinguda a Restaurant Informal, servissin uns talls de llonganissa, que venien molt de gust. Molt millor que la ridícula pastanaga del Nandu, que ens van encolomar a Pur i que a més van cobrar-nos. A través del link anterior, podreu veure la pastanaga (de l’hort) del Nandu.

Restaurant Informal entreteniments

Com segons i ja cada un amb el seu plat, un tàrtar i un llamàntol , que va arribar tal com veieu a la foto. Els dos plats impecables i molt plaents.

Restaurant Informal tartar

Restaurant Informal llamantol

La carta de vins a Restaurant Informal, prou bé i amb referències de proximitat. Vam demanar un Finca Malaveïna, que com sempre és aposta segura. I tenien bones opcions de postres, de la que vam escollir el coulant, que ja avisaven que requeria temps. I va arribar un coulant de veritat, és a dir bo.

Restaurant Informal vi malaveïna

Restaurant Informal coulant

Conclusions i detalls del servei a Restaurant Informal

Plats molt ben cuidats, local agradable i per tant un d’aquells llocs que just quan surts, penses cap problema en tornar. I la sala és agradable i còmoda.

El servei a Restaurant Informal, molt correcte, ensinistrat, amable, però llunyà. No pas per actitud, sinó culturalment. I avanço pels maliciosos i malpensats, que era servei europeu.

Em fa molta mandra parlar en castellà, quan soc client d’un lloc. I més si el lloc vol lluir d’etiqueta local, com fan a Restaurant Informal. I el servei està ensinistrat de que en cap cas poden dir “no entiendo catalàn” i ha de fer veure que si. Però t’adones aviat de que no és així i com són prou empàtics els deixes anar alguna paraula en castellà de tant en tant, perquè sinó igual no sopes. 🙂

Em va fer molta gràcia, quan al final de l’àpat, després de pagar, ens van preguntar com havíem descobert el lloc. I vaig respondre que tothom el coneix, cosa que va com descolocar a qui ho preguntava. Li volia dir que fins i tot havia publicat Restaurant Informal, però vaig pensar que ni m’entendrien. El tinc publicat sense haver-hi anat, doncs el va escriure l’Esther en la seva faceta guest blogger.

Tot seguit arriba la pregunta de la nit a Restaurant Informal …. “Conocen los Guinards?”. Els tenen ensinistrats en un recorregut informatiu. I vaig contestar, en aquesta ocasió en castellà i amb tot paternal, tot i que esforçant-me en parlar un mal castellà:

“No lo diSes bien…” . “Se diSe Tinars”. “I si, lo conocemos y hemos sido clientes”

Ja com traca final, ens van explicar crec, que el “cuiner estrellat” venia els dijous a supervisar Restaurant Informal. Però no puc assegurar si ho vaig entendre bé, perquè entre nosaltres (discretament) enriulats i el tunejat aplicat al nom “Marc Gascon”, la cosa era difícil.

Restaurant Informal tiquet

Restaurant Informal preu

Resum de Restaurant Informal

  • Carta curta amb plats molt ben resolts
  • Servei amable, esforçat, però llunyà
  • RQP correcta, atenent on estàs
  • Malgrat les anècdotes que comento, cap problema en tornar-hi
  • Restaurant Informal està dins d’un hotel de nivell. El The Serras Hotel
  • Zona (actualment) no massa segura 🙂 Però això no es culpa d’ells.