Ricard Camarena, és un lloc prou conegut i molt recomanat. Ara que hi hem anat, puc assegurar que la realitat ha millorat les expectatives. Excel·lent a tots nivells. 

Ricard Camarena

Av. de Burjassot, 54 (València)

ricardcamarenarestaurant.com

Tel.: 963 35 54 18

Ricard Camarena-edifici

Ricard Camarena

Poques vegades publico restaurants de fora de Catalunya. Conec poc Espanya i de fet podria publicar més de restaurants francesos que d’espanyols. Però en general ho evito per desconeixement de l’entorn.

Vam fer una recent escapada a València, que de fet ara la tinc a 2 hores de casa i vam començar amb un sopar a Ricard Camarena. Ho anàvem a partir d’excel·lents referències, però donat el meu escepticisme habitual, temia sortir del lloc amb el meu típic “ha estat bé però….”.

I ja avanço que vam sortir-ne ‘exciteds’ totals i vaig superar tots els obstacles que a priori no ajudaven. Per exemple em costa molt entrar en els jocs tipus canvi d’ubicació segons la fase del sopar. O que quan vaig a seurem a la cadira, algú la mogui per facilitar-me la maniobra #noestamostanmal

Ofereixen diferents menús i nosaltres vam optar pel curt, que ens va semblar més que suficient i sinó jutgeu vosaltres mateixos, pel que veureu.

Ricard Camarena-menu

Comença el sopar

El sopar començava a la zona que anomenen bar, que és àmplia i força espectacular. I allà serveixen uns aperitius o “mossegades”, que ells anomenen PRELUDIS. Com em fa mandra copiar als plats, us deixo foto del menú i les imatges.

Ricard Camarena-bar

Ricard Camarena-preludis

 Ricard Camarena-preludis1

Passem a la sala

Tot seguit canvi d’ubicació, cap a la sala menjador, amb cuina oberta i allà un cop superada la maniobra de la cadira, tenim el primer contacte amb la sommelier, triem l’opció de maridatge i ens serveixen més PRELUDIS.

Ricard Camarena-preludis2

Continuem amb un plat –el més insignificant del sopar- que cal aixecar-se i anar a prendre’l a peu dret en front de la cuina, veient com te’l preparen. Això feia molta mandra, però vaig entendre que era una manera discreta de permetre un contacte “natural” entre el xef i els comensals. Com la cuina era oberta, vaig observar que tenien un kamado Monolith, igual que el que tinc a casa. Poseu-vos les ulleres, que està al fons del passadís.. 🙂

Ricard Camarena-kamado

El plat que oferien com excusa de la conversa, era un tros de mozarella , embolicat amb un tomàquet que fan ells de conserva del se hort, però servia per trencar el gel, sense forçar la situació.

Ricard Camarena-tomaquet

Tornada a la taula –i tornem a la maniobra de la cadira- i ara arriba el que en llenguatge clàssic anomenaríem els plats principals. No descriuré plat a plat, doncs això ja ho trobareu en altres cròniques. Puc donar fe de que el nivell era espectacular.

Ricard Camarena-menu

Ricard Camarena-ensalada

Ricard Camarena-ostra

Ricard Camarena-cigala

Ricard Camarena-pluma

Com podeu veure, falten les fotos de l’albergínia i el rèmol… 🙁

I també hi havien postres i petits fours 🙂

Ricard Camarena-postres

Ricard Camarena-prepostres

Ricard Camarena-postres

I tornem al bar…

I un cop acabats, tornada a la secció bar, per prendre els cafès i els petits fours, també espectaculars.

Ricard Camarena-petits-fours

Reitero que el lloc em va semblar una passada de bé a tots nivells i que no dubteu en anar-hi si teniu oportunitat. I el contacte amb el xef, amb el que  oincideixo de nom i de kamado, va mostrar-me una persona molt terrenal i amb el cap molt ben moblat. I sabeu que això no ho dic ni penso de tots els xef estrella.

Els vins i alguna batalleta

Però no seria jo sinó expliques alguna petita trapelleria de la casa. Quan va arribar la sommelier, ja li vaig demanar directament el maridatge… I em va sorprendre que ens intentés explicar “que era un maridatge”. Tot seguit ens va preguntar “¿tienen problema con algun tipo de vino?”…. Llavors ens va agafar un atac de riure, saben que pel meu cap rondava la resposta que hagués donat a Barcelona… “españoles no”, però sé comportar-me quan jugo fora de casa. Em vaig excusar amb la somelier amb un “no pasa nada, nos reíamos de un tema personal con los vinos”.

Que com va anar el maridatge?. Doncs més o menys com tots. Amb vins que agraden més i altres que menys. Però en general bé, tot i que sempre queda el dubte de si hagués anat millor, demanant un parell d’ampolles al nostre gust i segurament amb cost inferior. Al proper cop ho fem així … 🙂

Ricard Camarena-vins

I com final de festa, el moment que fa més mandra, però que en aquesta ocasió, vam pagar a gust, vist tot el festival que havíem gaudit.

Ricard Camarena-tiquet

RESUM

  • Un Michelin de proximitat (ara que visc a Cambrils)
  • El conjunt resulta impecable
  • Tols els  plats tenen sentit i el producte hi està present
  • El local i servei estan al nivell dels plats
  • Recomanable sense cap mena de dubte i amb ganes de tornar-hi